Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 d’agost del 2022

Salir


 

Salir por salir. Salir por trabajo. Por diversión. Salir por necesidad.

Salir para llegar a un sitio. Para marcharte de un lugar prácticamente sin girarte. Salir por gusto. Salir aunque no te guste.

Salir para tomarte un tiempo. Salir incluso para conocerte. O, si me apuras, para reconocerte.

Salir por evasión. Por distracción. Por fusión. Salir mimetizándote con lo que le guste a tus ojos.

Salir a la aventura. Salir con un plano. Sin planes. Por el planeta. Salir a planear a ras de suelo como un avión en un aula de infantil.

Salir como una perra olisqueando las farolas. Salir con hombres. Con hambre. Con sed en las pupilas. Salir por piernas y con las piernas.

Salir con las llaves pero sin las claves. Salir a la ligera y volver de noche mirando a todos lados. Salir siendo una y volver a las tantas siendo tantas a la vez.

Salir atando cabos y perdiendo el hilo. Salir perdiendo el hilo para atar los cabos. Salir sin rumbo pero con rumba. Salir sin nada y volver con los ojos llenos. Salir cargada y liberarte la cabeza. Salir para encontrarte mientras te perdías.

diumenge, 31 de maig del 2020

Fotografía: Lur Barrios

La noche no es azul, es amarilla,
la noche no es profunda, es fría y larga.
Idea Vilariño

El vacío es un asiento que murmura,
los pasos tan solo son vías muertas,
la espera, ausencia, camino, sutura,
los recuerdos no son pozos, son puertas.

Los pasos tan solo son vías muertas,
el vacío es un asiento que te escucha,
los recuerdos no son pozos, son puertas,
los recuerdos no son la vida, son lucha.

El vacío es un asiento que te escucha
a pesar del polvo de los zapatos
el vacío es un asiento que murmura.

Los recuerdos no son la vida, son lucha
a pesar del polvo de los zapatos
la espera, ausencia, camino, sutura.

divendres, 1 de maig del 2020

El teu nom

Imatge de Lur Barrios
Dic el teu nom
com qui encén un llum
perquè ets far i ets barana
i et fas camí davant meu.
Dic el teu nom
com qui toca mare
com qui arriba a port
i després besa el terra.
Dic el teu nom
per a abraçar-te en síl·labes
i convidar-te a entrar
mentre desitge que et quedes.
Dic el teu nom
i en pronunciar-lo
la boca se m'ompli
d'urgència per tocar-te.
Dic el teu nom
i amb la veu estire un braç
i a poc a poc, per a no espantar-te
tanque els ulls i et dic casa.

........................................................

Tu nombre

Digo tu nombre 
como quien enciende una luz
porque eres faro y eres baranda
y abres camino ante mis pies.
Digo tu nombre
como quien dice madre
como quien llega a puerto
y después besa la tierra.
Digo tu nombre
para abrazarte en sílabas
para invitarte a entrar
mientras pienso que te quedes.
Digo tu nombre
y al pronunciarlo
la boca se me llena
de urgencia por tocarte.
Digo tu nombre
y con la voz estiro el brazo
y poco a poco, para no espantarte
cierro los ojos y te llamo casa.

dissabte, 18 d’abril del 2020

Rovell


Fotografia: Lur Barrios

Aquest cos
amb finestres tancades
parets abonyegades
portes tapiades
rajoles descantellades
vidres trencats
reixes              taques
corca              rovell
fissures           puntals.
Encara té habitacions 
per a allotjar-te.

                 ...................................................


                    Óxido

                 Este cuerpo
         con ventanas cerradas
            paredes abolladas
             puertas tapiadas
        azulejos descantillados
                cristales rotos
            rejas               manchas
      carcoma               óxido
         fisuras               puntales.
          Aún tiene habitaciones
                  para alojarte.

dimecres, 8 d’abril del 2020

Primavera

Imatge de Lur Barrios @lur.lux






Estira't
fins fer florir
tots els podria
entre els dits.
   I ser flor
   i ser fruit
de les primaveres
que et poden créixer.




..................................




Estírate
hasta hacer florecer
todos los podría
entre los dedos.
   Y ser flor
   y ser fruto
de las primaveras
que te pueden brotar.

diumenge, 5 d’abril del 2020

Mans


"Ying Yang", de Lur Barrios



No van repartir més mans.
Quedaren només ulls i set
un nus caragolat al coll
com la busca d'un rellotge.
Les mans foradades
l'ànsia feta aigua i sal
la camisa massa llarga
per al cos que se'n fuig.
El buit massa gran
el desig massa buit.
Les paraules descalces
pel cim de la muntanya
i les dents baixant com rius
per la llera del record.



.............................................



Manos


No repartieron más manos.
quedaron solo ojos y sed
un nudo enroscado en el cuello
como la aguja de un reloj.
Las manos agujereadas
el ansia hecha agua y sal
la camisa demasiado larga
para el cuerpo que se escurre.
El vacío demasiado grande
el deseo demasiado vacío.
Las palabras descalzas
por la cima de la montaña
y los dientes bajando como ríos
por el cauce del recuerdo.

dilluns, 4 de gener del 2016

Porta

Image de Manel Oriol: http://orioltobal.blogspot.com.es




Com la porta que bada un pam
l'ull que vol mirar
lluita contra la parpella
per no cloure's del tot.
S'entelen els vidres
i es rovella la reixa
però a dins
les parets són dempeus
i al fons una llar
encara vol bategar roig.

dimecres, 2 de desembre del 2015

Riu

Imatge: Kevin Conor
Si un dia plorés
plorés tant 
que les mànegues 
se’m quedaren xopes
i les llagrimes 
em calaren el jersei
traspassaren la samarreta
i baixaren fins als pantalons
regalimant cadira avall
fins tocar terra
i es fes un toll
i el toll creixés tant
que començaren a surar
sabatilles, catifa, mobles
els llibres de la prestatgeria
la roba, el gat, els plats
tota jo surés
i les rajoles s’alçaren
de tanta humitat.
I es fes un riu de tot
seguint el corredor
que arribés fins la porta
i l’aigua s'escolés
feta un tsunami
escales avall
i cridés una veïna
perquè se li bufa sostre
i la veïna del primer 
perquè el fill no sap nadar.
Si les meues llàgrimes 
arribaren fins al carrer
arrossegant cigarretes
fulles, tiquets de compra
caguerades de gos 
si desplaçaren els cotxes 
aprofitant els espais
dels que no han aparcat
si s’emportaren al darrere
semàfors, faroles, senyals
els rètols amb les ofertes
el menú del dia de cada bar.
Si el riu es fes un mar
si de sobte encuriosida
m’abocara a la finestra
i en veure l’espectacle
oblidara per què he plorat.

diumenge, 22 de març del 2015

Teranyina


La nit i la branca. El fil i l'aranya. Llum covada al niu.
Espurna de primavera


diumenge, 1 de març del 2015

La filosofia de les papallones, d'Eugènia de Vasconcellos

Fotografia deVincent Bourilhon


sóc els poemes que escric
perquè els visc

els escric quan d'ells caic o rellisco
pel laberint individual que sóc
quan no aconsegueixo sortir de mi per relligar-me
a la font de les aigües eternes que flueixen
filla sagrada de la còpula divina
del cel i de la terra



Eugènia de Vasconcellos

dissabte, 14 de febrer del 2015

Ací te trobe

Fotografia de Mirjam Appelhof
Ací te trobe.
A l'espai que habita
el que se'm queda per dir.
Al marge
de totes les coses.

Ací te trobe
                 i et sé.
I em saps
               a tinta blava
accent que se m'arrela
        al vel del paladar.
I així t'estime
          com part meua:
teixit i carn
ploma i lligall
part de la terra que em besa.


dilluns, 29 de desembre del 2014

Les coses que no dic

Autor: Elliott Erwitt
Ennuegada de paraules
m'aboque a la peixera
del que no sé com dir
i espere que els mots
siguen les bombolles
d'un peix que boqueja.
Hi ha voltes que el verb
s'enquista sota la pell
i sóc desert i onada
de síl·labes d'arena.
Hi ha corrent d'aire
per les artèries
de les coses per dir
i la roba s'envola
i les pinces cauen
al pati dels veïns
i jo no sé si córrer
darrere els fantasmes
de l'última rentadora
o quedar-me quieta
acomiadant llençols
banderes, samarretes
besades, mitjons
faldilles
que no tapen pors
pantalons tan llargs
com les absències.

I tanque la finestra
deixant descorregudes
les cortines de casa
per veure com s'allunyen
les coses que no dic.
Aquesta última rentadora
que qui sap ara
               on anirà a parar.

dilluns, 8 de desembre del 2014

diumenge, 7 de desembre del 2014

Ombra

Imatge de Mirjam Appelhof
Recus totes les vores
d'aquest vestit meu
perquè el record
no se'm desfilagarse
i l'absència no siga
un forat
   per on em passe el dit.

He aprés a les palpentes
a cosir-me l'ombra
que s'ajoca als peus
i a fer punts de sutura
a la paraula estimar.

Per viure només cal
l'agulla a punt
les tisores a mà
i els fils addients
per teixir la xarxa
    que em salve del buit.

dijous, 11 de setembre del 2014

Conjur

Tomas Januska, sèrie Gravity





Alça el cap i desplega les ales
accepta l'envergadura
del que pots arribar a ser.
Deslliura de la terra
                     els teus somnis
i estira el coll,      dona estruç.

diumenge, 15 de juny del 2014

Inmunidad del dolor, poema de Aïcha Bassry


Font de la imatge: Inquiet.Arte

 El olvido es la única venganza y el único perdón. 
                                                        Borges
No tengas miedo,
son días
o tal vez meses,
y me curaré de las picaduras de abeja.
Me enseñó la vida
que nada poseo,
y por despecho de esta vida
me enseñé a mi misma que nada me posee.
Me bauticé hija del viento
a donde va, voy.
De las pérdidas en mi boca
el gusto salubre
de las algas migratorias.
Si algún día gano dudo de mi misma.
Los desengaños tienen el olor a vainilla en la memoria
-olor a primer amor-
y si venzo algún día
dudo de la vida.
No tengas miedo
son días,
o tal vez meses
y me curaré de las picaduras de abeja.
Tal vez lloraré un poco en las largas noches,
quizás me dolerá el néctar calcinado en mis pechos,
quizás sentiré el dolor de la ausencia,
y en mis labios, la deliciosa
miel añorará sus labios.
Pero inevitablemente olvidaré,
y hollaré cada lágrima
anhelante, arrepentida
que caiga a mis pies.
Olvidaré todo aquel dolor:
la fecha del primer encuentro,
el puerto de la despedida,
el primer estremecimiento
el sabor del beso.
Y perdonaré al cielo sus falsas promesas,
como comprenderé el deseo de los gorriones a cambiar de nidos.
Olvidaré
inevitablemente olvidaré
incluso el nombre del hombre,
y no recordaré más que este poema.
Y en un otro cruce
me encontraré a mi misma,
la saludaré,
luego la felicitaré por el seguro regreso.
Le leeré la crónica de este amor,
Y la preguntaré:
¿Cuál de los dos fue más precisa y más creativa
para describir el dolor,
la prosa o la poesía?

Traductores del poema:  Tayeb El Kharraz Iben-Roho
Akram Jawad Thanoon y Encarnación Sánchez Arenas

dissabte, 31 de maig del 2014

La paraula

Untitled, (Video Still), Providence, Rhode Island, 1976



                          Dir una passió equival
                           a reduir-la a la meitat.
                                           Joan Fuster



Viure és supurar paraules
sargir els trencs de foscor
amb fil de paraula dita
batejar paganament
cadascuna de les coses
per embastar així els límits
fronterers i innomenables.

dimarts, 27 de maig del 2014

Olvido García Valdés

Dissection of it All by Diana Eastman
       

            escribir el miedo es escribir
                                 Olvido García Valdés






escriure la fam és escriure
d'esma, amb lletra
menuda d'engrunes feta,
descriure l'absència, l'ànsia,
el familiar llast
del record, la tremolosa
empremta dels dits, l'eco foradat
del buit, el pit, l'estómac, les entranyes.

diumenge, 18 de maig del 2014

Aikido


http://parkeharrison.com/architect-s-brother/promisedland



Ens pujarem una vegada més
a la raspa d'aquest peix
que no se sap mossegar la cua.
Com dos trapezistes en pràctiques 
aprendrem a tensar la corda
que lliga el nostre passat 
amb tot el que volem ser,
i ens anirem preguntant
possiblement a cada passa
si l'autèntic repte radica a descobrir 
les diferents maneres d'aprendre
a caure'ns i aixecar-nos
en coreografia perfecta.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons