Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Videos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Videos. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de febrer del 2016

Roda

Roda la lluna,       gota d'oli
             pels plecs de la mà.
Com un peix daurat
a dintre el puny
batega un cor       petit i brillant.
A dintre meu amague un tresor.

Roda la lluna pels plecs de la mà
com un vaixell petit
a dintre el puny
la gota d'oli em solca brillant.

A dintre el puny        peix daurat
roda la lluna pels plecs de la mà.
Tresor entre els dits
vaixell lluny del port.      Brillant.
El cor,         gota d'oli
cranc dibuixant vuits.   Bategant.



  Timeless from ainslie henderson on Vimeo.

diumenge, 7 de setembre del 2014

Dones o la importància de ser xarxa

Quan el poema es fa carn i es fa veu és absolutament meravellós. El meu microcosmos de dones es va fer un poc més gran quan Estel Solé va agafar els meus versos i els va vestir (amb vestit llarg de gala) dins la seua pròpia presentació a la llibreria NoLlegiu.

dissabte, 6 de setembre del 2014

Exfoliació

Avui me mire les mans 
i se’m dibuixen seques 
–que no ermes–. 
Mans de calls i pessigolles 
mans de lletres i esborranys. 

Avui me mire les mans 
i sé que trobaré pell nova sota l’escorça.

 

dimecres, 6 de març del 2013

Plou


Cauen lletres del cel en pluja de versos sobre la ciutat.
Embadalida, mire com s'esquitxen els vidres amb haikús de plata.
Potser faré com els nens i baixaré al carrer a saltar sobre tolls de cal·ligrames.


diumenge, 21 d’octubre del 2012

El cazo de Lorenzo



Un petit gran conte d'Isabelle Carrier perquè reflexionem sobre la superació de les dificultats personals.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Alfabet


Un video curiós sobre les lletres de l'abecedari nascudes de les maneres més impensables...

dijous, 21 d’abril del 2011

Volem



Volem. Soltem la corda i marxem ben lluny. Allunyem-nos de tot. I gaudim la sensació contradictòria de sentir-nos grans dins la immensitat que ens fa petits. Gaudim de la distància que redueix el (nostre) món. Deixem que tot se'ns quede de la mida justa d'un puny tancat. I guardem allà només els petits tresors que la llunyania conserva i ens fa veure.

divendres, 12 de novembre del 2010

El que no veiem



M'agradaria pensar que quan pose la rentadora en marxa, passen aquestes coses... Què màgic seria, no? Un anunci publicitari de 10, sí senyors!

dilluns, 2 d’agost del 2010

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons