Roda la lluna, gota d'oli
pels plecs de la mà.
Com un peix daurat
a dintre el puny
batega un cor petit i brillant.
A dintre meu amague un tresor.
Roda la lluna pels plecs de la mà
com un vaixell petit
a dintre el puny
la gota d'oli em solca brillant.
A dintre el puny peix daurat
roda la lluna pels plecs de la mà.
Tresor entre els dits
vaixell lluny del port. Brillant.
El cor, gota d'oli
cranc dibuixant vuits. Bategant.
Timeless from ainslie henderson on Vimeo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Videos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Videos. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 de febrer del 2016
diumenge, 7 de setembre del 2014
Dones o la importància de ser xarxa
Quan el poema es fa carn i es fa veu és absolutament meravellós. El meu microcosmos de dones es va fer un poc més gran quan Estel Solé va agafar els meus versos i els va vestir (amb vestit llarg de gala) dins la seua pròpia presentació a la llibreria NoLlegiu.
dissabte, 6 de setembre del 2014
Exfoliació
dimecres, 6 de març del 2013
Plou
Cauen lletres del cel en pluja de versos sobre la ciutat.
Embadalida, mire com s'esquitxen els vidres amb haikús de plata.
Potser faré com els nens i baixaré al carrer a saltar sobre tolls de cal·ligrames.
dimecres, 14 de novembre del 2012
TIPOEMA - Movimiento 01
Etiquetes de comentaris:
Inspiració,
Tipografia,
Videos
diumenge, 21 d’octubre del 2012
El cazo de Lorenzo
Un petit gran conte d'Isabelle Carrier perquè reflexionem sobre la superació de les dificultats personals.
Etiquetes de comentaris:
Animació,
Literatura,
Reflexions,
Videos
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Alfabet
Un video curiós sobre les lletres de l'abecedari nascudes de les maneres més impensables...
Etiquetes de comentaris:
Inspiració,
Tipografia,
Videos
dijous, 21 d’abril del 2011
Volem
Volem. Soltem la corda i marxem ben lluny. Allunyem-nos de tot. I gaudim la sensació contradictòria de sentir-nos grans dins la immensitat que ens fa petits. Gaudim de la distància que redueix el (nostre) món. Deixem que tot se'ns quede de la mida justa d'un puny tancat. I guardem allà només els petits tresors que la llunyania conserva i ens fa veure.
divendres, 12 de novembre del 2010
El que no veiem
M'agradaria pensar que quan pose la rentadora en marxa, passen aquestes coses... Què màgic seria, no? Un anunci publicitari de 10, sí senyors!
dilluns, 2 d’agost del 2010
Arakida Moritake
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons