Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de març del 2015

La filosofia de les papallones, d'Eugènia de Vasconcellos

Fotografia deVincent Bourilhon


sóc els poemes que escric
perquè els visc

els escric quan d'ells caic o rellisco
pel laberint individual que sóc
quan no aconsegueixo sortir de mi per relligar-me
a la font de les aigües eternes que flueixen
filla sagrada de la còpula divina
del cel i de la terra



Eugènia de Vasconcellos

diumenge, 15 de juny del 2014

Inmunidad del dolor, poema de Aïcha Bassry


Font de la imatge: Inquiet.Arte

 El olvido es la única venganza y el único perdón. 
                                                        Borges
No tengas miedo,
son días
o tal vez meses,
y me curaré de las picaduras de abeja.
Me enseñó la vida
que nada poseo,
y por despecho de esta vida
me enseñé a mi misma que nada me posee.
Me bauticé hija del viento
a donde va, voy.
De las pérdidas en mi boca
el gusto salubre
de las algas migratorias.
Si algún día gano dudo de mi misma.
Los desengaños tienen el olor a vainilla en la memoria
-olor a primer amor-
y si venzo algún día
dudo de la vida.
No tengas miedo
son días,
o tal vez meses
y me curaré de las picaduras de abeja.
Tal vez lloraré un poco en las largas noches,
quizás me dolerá el néctar calcinado en mis pechos,
quizás sentiré el dolor de la ausencia,
y en mis labios, la deliciosa
miel añorará sus labios.
Pero inevitablemente olvidaré,
y hollaré cada lágrima
anhelante, arrepentida
que caiga a mis pies.
Olvidaré todo aquel dolor:
la fecha del primer encuentro,
el puerto de la despedida,
el primer estremecimiento
el sabor del beso.
Y perdonaré al cielo sus falsas promesas,
como comprenderé el deseo de los gorriones a cambiar de nidos.
Olvidaré
inevitablemente olvidaré
incluso el nombre del hombre,
y no recordaré más que este poema.
Y en un otro cruce
me encontraré a mi misma,
la saludaré,
luego la felicitaré por el seguro regreso.
Le leeré la crónica de este amor,
Y la preguntaré:
¿Cuál de los dos fue más precisa y más creativa
para describir el dolor,
la prosa o la poesía?

Traductores del poema:  Tayeb El Kharraz Iben-Roho
Akram Jawad Thanoon y Encarnación Sánchez Arenas

diumenge, 21 d’octubre del 2012

El cazo de Lorenzo



Un petit gran conte d'Isabelle Carrier perquè reflexionem sobre la superació de les dificultats personals.

Compota de manzana



Compota de manzana, de Klaas Verplanke, premi Àlbum Il·lustrat 2012 del Gremi de Llibreters de Madrid 

divendres, 12 d’octubre del 2012

Hi havia una vegada

Trobat a http://www.mymodernmet.com/profiles/blogs/minimalist-fairy-tale-posters/



Interpretació minimalista i actual de contes ben coneguts. Descobriment interessant també aquest treball de Christian Jackson... Si teniu més curiositat per veure altres coses d'ell, entreu a http://www.squareinchdesign.com/

diumenge, 7 d’octubre del 2012

El mendicant de lletres

(Imatge trobada al mur de la Biblioteca de Cocentaina i a http://fredrikrattzen.com/tfdothr.html)

Il·lustració de Fredrik Rattzen... En aquest temps de retallades en la cultura i l'educació, aquesta imatge d'un jove mendicant amb un llibre obert em fa pensar en moltes coses. 

diumenge, 6 de març del 2011

"Lluna de caramel", vinils il·lustrats

Lluna de caramel és un recull de dotze poemes infantils que formen part de la primera col·lecció de l'editorial Literatura Vertical, caracteritzada per treballar amb un format poc habitual en poesia: els vinils decoratius. M'encanta aquest suport perquè afavoreix d'una manera molt especial el joc entre els versos i el treball de quatre artistes que admire: Mariona Cabassa, Ed Carosia, Vanesa Carosia i Alma Larroca.
Així que el que va començar com un diàleg amb la meua xiqueta interior ha acabat derivant en un poemari en valencià, una posterior traducció al castellà: Luna de caramelo, i en unes peces tan boniques i divertides con alguns dels exemples que podeu veure ací:







Ressenya a la revista Casa Viva, febrer 2011:


dilluns, 2 d’agost del 2010

dimarts, 20 de maig del 2008

Los Juncos

http://sandrauve.wordpress.com/
Fa temps va caure a les meues mans un còmic que em va agradar molt. Es titulava Los juncos i el signava Sandra Uve. Aquell còmic era com un diari personal que teixia, amb una mescla estranya de sinceritat crua i dibuix infantil, tota una teranyina de vivències de l'autora entre 1978 i 2006... I jo, que reconec que de vegades tinc un punt voyeurista i de senyora Maria desenfeinada, vaig quedar enganxada a les seues pàgines. 
Començant per la platja de Gavà Los juncos parla d'amors, de les primeres decepcions, de festivals de cine i de música, de projectes professionals, pèrdues, viatges, silencis, treballs, camins i cerques (fallides i no tant) cap a moments de felicitat... i qui no es pot trobar identificat amb alguna pàgina si ens conta això!

dilluns, 28 de gener del 2008

Ajo (II)




Compre apio en la fruteria
(opio no tenian)
tuve que tomarme un pepito de ternera
(de ternura no quedaban ya).
Ahora busco mojama sin parar
porque dicen que sabe a-mar.
....

Bastante tiene una
con lo que no tiene.
....

Microzoologia
El dia que dejemos de enamorarnos como perras
nos aburriremos como ostras.
....

El mar y el viento me dicen algo...
pero no lo entiendo.
....

Esta noche la luna vuelve a estar llena
pero, ¿de qué?
....

Al amor le pido lo que no tiene
y a la vida lo que no da,
me equivoco de par en par.
Y yo que creía que NE ME QUITTE PAS
significaba déjame en paz...
....

Vendo agendas pequeñas
para gente de pocos amigos.
....
Teníamos 20 años
y nos volvimos locos
el uno por el otro.
Hoy, con casi 40,
seguimos locos,
pero ya cada uno por su cuenta.
....

diumenge, 27 de gener del 2008

Ajo

Càpsules en vers

Jo de major vull ser com aquesta dona... La vaig descobrir ahir en una entrevista i em va deixar enganxadíssima... que qui és ella? Ella és Ajo.

Ajo Martín és cantant, micropoeta i agitadora social. Als vuitanta, formava part d'un dels primers grups femenins de punk-rock: Espérame Fuera No Tengo Fuego. Als noranta, va ser una de les fundadores del segell discogràfic independent Por Caridad Producciones i també formava part del grup Mil Dolores Pequeños, juntament amb Javier Colis i Javier Piñago. Quan aquest grup es va disoldre, Ajo va entrar a formar part del projecte Experimentalclub http://www.experimentaclub.com/data/ajo/#fot. Ara és col·laboradora habitual del programa "Música Es3" de ràdio 3, realitza sessions com a DJ a clubs madrilenys i fa recitals de micropoesia per diferents ciutats. Ha col·laborat amb molts grups: Clónicos, Destroy Mercedes, Mastretta, los Enemigos, Corcobado, etc, etc.

Els seus micropoemes són, com ja ho diu la paraula, poemes breus però no per això pobres. Al contrari. Són afilats (fins i tot amb una encantadora mala bava) i carregats d'un humor irònic i sarcàstic que a mi me té atrapada. Li he segrestat uns pocs per posar-los ací (però m'agradaria aconseguir més material seu... temps al temps, que ho trobaré).


Perdón por pedirte peras,
no sabía que eras un olmo.
----
Te adoraré siempre
y me importas un pimiento
todavía no riman,
pero ya rimarán con el tiempo.
-----
Reclamación
Devuélveme lo que te he querido
no he quedado satisfecha.
-----
Problema matemático
Si le sumo mi soledad a la tuya
qué es lo que obtengo a cambio,
¿dos soledades o ninguna?
-----
¿Y si el corazón no fue más que
el aumentativo de la palabra coraza...?
----

diumenge, 5 de març del 2006

Vacances



Et trobaria si tornés als llocs
on havíem viscut hores felices?
M'hi trobaries tu, si m'hi buscaves?
ben poca cosa sabem l'un de l'altre
i hem après d'ignorar-nos més que res
per un obscur afany de sobreviure.
Sovint, de nit, em desvetlla l'enyor
i faig recompte, ingenu i greu, de tantes
afinitats perdudes, dels propòsits
desats en un calaix per no fer nosa.
On passes les vacances sense mi?
No se't glaça la sang amb tant silenci?
Quan tornis, si mai tornes, reprendrem
el diàleg de sords que ens ha portat
fins aquest atzucac que compartim
amb una freda i tendra displicència.


Miquel Martí i Pol
Quietud perduda. Poesia inèdita
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons