Rius

Crear amb filtres

Ser casa

T'has fet tantes voltes camí

que ara que voldries ser casa

no saps com pots prende't les mides.

                                      Maite Mateo

Guido Van Helten: Greenland_17W  

Guido Van Helten: Limerick_16W

Guido Van Helten: Loftkastallin_12W1

Guido Van Helten: Loftkastallin_18W1 

Guido Van Helten: Redfern_2W

Verd

Sures com una boia
refermant-se dintre el mar.
Ets illa i roca
coral, cames, arrels
per acollir l'hivern
i encendre't primavera.
Saps que la nit dura
les hores que marquen
totes els rellotges del món.
              Ni un minut més.

Calcàriament esperes
omplir-te els ulls
de la verdor que tens.

Inundació

Font de la imatge: Cultura Inquieta

  
És l'absència
aquesta sequera
que ho emplena tot.

El dia següent

Reflection, de Dorival Moreira

Matí de mal de cap.
Ressaca de mots després d'una nit de versos.
La distància és relativa
   si ens escoltem els ulls
      i ens assenyalem els silencis amb llums de neó.
El teu nom i el meu són des d'aleshores germans.
Pels racons de la sala
                  les orelles cercaven seients nous.
Tots els pensaments relliscaven
                                    reflectits a la geniva teua.

Si la vida fos això

Entre els dits

 

Sentir un amor de papallona entre els dits.
Témer i gaudir a parts iguals
desfer tanta bellesa si l'estrenyem massa.
Inventar un cove fet a mida
entre els dits i el palmell de les nostres mans
per nodrir aquesta papallona
amb l'espai just per cuidar-la
sense que perda mai la capacitat de volar.

El ruixat

A partir del quadre "El aguacero" de Fabian Pérez

El cazo de Lorenzo

Un petit gran conte d'Isabelle Carrier perquè reflexionem sobre la superació de les dificultats personals.

Recordatori

Avui m'he trobat aquesta imatge al Facebook. He trobat imprescindible guardar-la en aquesta farmaciola que batega per fer-la servir després en qualsevol moment (siga en cas d'emergència o no). 

Cal tenir present que la necessitat de donar als xiquets unes bases (de valors, de coneixements, d'identitat, etc.) és tan important com deixar-los que experimenten i avancen per camins sense obrir d'innovació, creativitat i imaginació.

No hi ha portes tancades, ni conclusions finals, ni veritats inamovibles. Aquesta hauria de ser la clau per evolucionar. Fer servir un trampolí de base, agafar impuls i volar cap a nous horitzons...I després, tornar a començar.

Refrany

http://refranyer.dites.cat/2007/11/cel-rogent-pluja-o-vent.html

Credo

El mendicant de lletres

(Imatge trobada al mur de la Biblioteca de Cocentaina i a http://fredrikrattzen.com/tfdothr.html)

Il·lustració de Fredrik Rattzen... En aquest temps de retallades en la cultura i l'educació, aquesta imatge d'un jove mendicant amb un llibre obert em fa pensar en moltes coses. 

SomriUre

el somriUre

Estaria bé poder tenir sempre, dins d'una butxaca, un costurer d'emergència amb uns quants botons de nàcar per cosir-nos una mitjalluna de somriure quan ens fes falta.

Ona

Aquell era un estiu dels sentits. Salat i tebi. De tacte rodó. De rodonors de pedra i de carn. Un estiu de rodolins i d’espirals. Amb D de desig. D’aigua freda i mirades enceses. I d’un silenci sufocant que ho deia tot dintre uns parèntesis. Aquell era un estiu mariner. Un estiu en blanc i negre.

ONA - short film from PAU CAMARASA on Vimeo.

Filmado en SITGES / TENERIFE - ESPAÑA
Formato Original: 35 MM
Protagonistas:SILVIA MO, VICENTE AYALA, IRENE SANFIEL, JAVIER MARTOS
Director & Escritor: PAU CAMARASA
Fotografía: HERMES MARCO
Edición: ALEX LORA & PAU CAMARASA

Dades i video d’un gran bloc acabat de descobrir: http://www.lanocheintermitente.com/

Volem

Volem. Soltem la corda i marxem ben lluny. Allunyem-nos de tot. I gaudim la sensació contradictòria de sentir-nos grans dins la immensitat que ens fa petits. Gaudim de la distància que redueix el (nostre) món. Deixem que tot se'ns quede de la mida justa d'un puny tancat. I guardem allà només els petits tresors que la llunyania conserva i ens fa veure.

Propósito

A veces pienso si no debería vomitarlo todo y empezar de cero.
Desarrugar el papel donde escribí mis propósitos.
Leerlos de nuevo.
Llamarme a la puerta.
Coserme una sonrisa mientras espero.
Entrar en mi vida como nueva invitada.
Pasarme adentro.
Pararme a escuchar con qué noticias vengo.
Qué cosas he aprendido en todo este tiempo.
Escuchar qué quiero.
Cuáles son mis anhelos.
Qué cosas me quedan áun por decir.
Y aprenderme de nuevo.

La contradicció de l'espill

Book, un invent revolucionari