 |
| Imatge de Mirjam Appelhof |
d'aquest vestit meu
perquè el record
no se'm desfilagarse
i l'absència no siga
un forat
per on em passe el dit.
He aprés a les palpentes
a cosir-me l'ombra
que s'ajoca als peus
i a fer punts de sutura
a la paraula estimar.
Per viure només cal
l'agulla a punt
les tisores a mà
i els fils addients
per teixir la xarxa
que em salve del buit.
"He aprés a les palpentes
ResponEliminaa cosir-me l'ombra
que s'ajoca als peus
i a fer punts de sutura
a la paraula estimar."
Quants podríem signar aquest manifest, però no ens atrevim a fer-ho. M'encanta el que dius i com ho dius. Maco poema.
Gràcies Manel! Aquesta costura d'autoabstiment, supervivència i vivència sempre em demana versos.
ResponElimina