Esdevenir versos.
Solidificar-nos en lletra
quan l'absència és tan densa
que ens mossega.
Deixar-nos crèixer
teranyines d'arrels d'arbres.
Amanyagar-nos la terra
d'accents i mots fets cabdell.
Tocar anvers i revers
de totes les fulles.
Embeure'ns la saba sencera
quan l'escorça encara
ens és inabastable.
Que bonic, Carles! Moltes gràcies pel comentari... Poemes vius que broten, floreixen, es marceixen i cauen a terra per nodrir futurament una altra reflexió. Bon any i gràcies per llegir-me!
ResponElimina