Faig un tall vertical
amb el bisturí de la veu
i separe carn d'espina
perquè em veges per dins.
D'aquesta vulnerabilitat
alce catedral gòtica
–costellam de balena
deixat al descobert–
i així em presente
davant teu.
Com vent que s'escola
pels vitralls trencats
omplint de lletra el buit
d'insectes la teranyina
de nusos el fil
el silenci de jo.
"Faig un tall vertical
ResponEliminaamb el bisturí de la veu
i separe carn d'espina
perquè em veges per dins".
Tornes de nou i m'encanten aquests versos!
I tot el poema.
Gràcies, Manel... sí, tornem a ensenyar-nos com som... que no deixa de ser tot un misteri. ;)
ResponElimina