 |
| http://parkeharrison.com/architect-s-brother/promisedland |
Ens pujarem una vegada més
a la raspa d'aquest peix
que no se sap mossegar la cua.
Com dos trapezistes en pràctiques
aprendrem a tensar la corda
que lliga el nostre passat
amb tot el que volem ser,
i ens anirem preguntant
possiblement a cada passa
si l'autèntic repte radica a descobrir
les diferents maneres d'aprendre
a caure'ns i aixecar-nos
en coreografia perfecta.
Malgrat saber-ho, ens aferrem a l’absurd del somni perfecte amb el gest derrotat per l’atzar. És bell imaginar aquest ball que s’amotlle, com el vol de l’ocell que plana endut pels corrents.
ResponElimina