 |
| Dissection of it All by Diana Eastman |
escribir el miedo es escribir
Olvido García Valdés
escriure la fam és escriure
d'esma, amb lletra
menuda d'engrunes feta,
descriure l'absència, l'ànsia,
el familiar llast
del record, la tremolosa
empremta dels dits, l'eco foradat
del buit, el pit, l'estómac, les entranyes.
Al llegir el teu poema, m'ha fet mal des de la primera vertebra fins l'última. Des del cor a les ungles dels peus.
ResponEliminaS'han cruixit els meus ossos i les meves teranyines més ben guardades han fugit entranyes endins.
Les circumval•lacions dels cervell s'han fet fonedisses i han transhumat a altres indrets més segurs, és a dir han foragitat els fantasmes de l'ànima i s'han fet propietaris del món...
Un poema per no pensar sobre ell, sinó deixar-se anar, frenèticament, camí de l'aigua
Manel, la descripció que has fet del viatge és brutal. Gairebé conforma un altre poema molt més constructiu que deconstructiu i la conclusió encertada al trencadís que he escrit posant els peus a dins de les petjades d'Olvido Garcia Valdés . M'encanten els teus comentaris! :-)
EliminaPassa nom i trajectòria per un garbell que no destria la palla, del gra. El record més petit viu i s’aferra. Com la sàlvia atzarosa, diu el sòl escàs.
ResponElimina