Arbres

Esdevenir versos.
Solidificar-nos en lletra
quan l'absència és tan densa
                que ens mossega.
Deixar-nos crèixer
teranyines d'arrels d'arbres.
Amanyagar-nos la terra
d'accents i mots fets cabdell.
Tocar anvers i revers
                 de totes les fulles.

Embeure'ns la saba sencera
quan l'escorça encara
               ens és inabastable.

Dissecció

Faig un tall vertical
amb el bisturí de la veu
i separe carn d'espina
perquè em veges per dins.
D'aquesta vulnerabilitat

alce catedral gòtica 

–costellam de balena

deixat al descobert–

i així em presente

                    davant teu. 

Com vent que s'escola

pels vitralls trencats

omplint de lletra el buit

d'insectes    la teranyina

de nusos     el fil

el silenci               de jo.

El bes

"El beso", fotomural de Fontcuberta, Barcelona

Hi ha un bes foradat d'ànsia
enfilant-se en brots
entre costella i tràquea
que vol fer casa i ser empelt
i, a flor de llavis,
                    reverdir el mur.