diumenge, 23 de novembre del 2014

Dissecció


Faig un tall vertical
amb el bisturí de la veu
i separe carn d'espina
perquè em veges per dins.
D'aquesta vulnerabilitat
alce catedral gòtica 
–costellam de balena
deixat al descobert
i així em presente
                    davant teu. 
Com vent que s'escola
pels vitralls trencats
omplint de lletra el buit
d'insectes    la teranyina
de nusos     el fil
el silenci               de jo.

diumenge, 2 de novembre del 2014

El bes

"El beso", fotomural de Fontcuberta, Barcelona



Hi ha un bes foradat d'ànsia
enfilant-se en brots
entre costella i tràquea
que vol fer casa i ser empelt
i, a flor de llavis,
                    reverdir el mur.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Nàutica

Imatge de l'artista italià Shout



  Urgència de buscar núvols
            a la geografia del buit.
Desig de reaprendre
les cartes de navegació
de les rutes on els vaixells
no recorden el teu nom.

Desancorar-me les síl·labes
          que se t'abracen al port

Salpar.
          Aprofitar els vents.
                  Emmudir la sirena.

dijous, 11 de setembre del 2014

Conjur

Tomas Januska, sèrie Gravity





Alça el cap i desplega les ales
accepta l'envergadura
del que pots arribar a ser.
Deslliura de la terra
                     els teus somnis
i estira el coll,      dona estruç.

diumenge, 7 de setembre del 2014

Dones o la importància de ser xarxa

Quan el poema es fa carn i es fa veu és absolutament meravellós. El meu microcosmos de dones es va fer un poc més gran quan Estel Solé va agafar els meus versos i els va vestir (amb vestit llarg de gala) dins la seua pròpia presentació a la llibreria NoLlegiu.

dissabte, 6 de setembre del 2014

Exfoliació

Avui me mire les mans 
i se’m dibuixen seques 
–que no ermes–. 
Mans de calls i pessigolles 
mans de lletres i esborranys. 

Avui me mire les mans 
i sé que trobaré pell nova sota l’escorça.

 

diumenge, 31 d’agost del 2014

LLUM

                Amb llavis de llum oblida la nit que truca.
                JOAN DURAN

Perquè hi entre la llum
a aquesta casa meua
òbric totes les finestres.
Perquè se'm renove l'aire
i em buide de tu
de la crosta, del solatge
del sostre, de les parets
òbric totes les finestres
d'aquesta casa meua.
Tota jo nassos i brànquies
–pulmons plens a vessar–.
Per respirar la claror
i buidar-me de tu
òbric totes les finestres
d'aquesta casa meua.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons