 |
| Chairn' Sculpture, de Celeste Roberge |
A dintre meu. Pedres.
Barrant-me el pas. Pedres.
Com si l'armari tingués
tots els calaixos oberts
i no pogués trobar-te. Pedres.
Pes que no vull. Pedres.
Entrebancs gratuïts
enmig de la via. Pedres.
Nus a la corda.
Cingle sobtós.
Mar sense baranes.
Fil trencat. Pedres.
Secretament desitge el dia
d'agafar el martell
i condensar aquest neguit
dintre el meu puny.
Trencaré una a una totes les noses
com un cabàs d'ametlles
i m'encetaré de nou
foragitant les pedres.
Em sembla un poema potent, tant en el fons com en la forma. Em fa que desfàs un munt d'entrebancs que l'estan pesant, i molt al personatge, en alliberar-lo per poder recuperar-se de nou.
ResponEliminaM'agrada, al mateix temps que em trasbalsa un xic.
Gràcies Manel. La fotografia de la dreta va inspirar aquest poema. Em va inquietar molt i va deixar al descobert moltes pedres per polir-les un poc (i modificar-los la forma) mitjançant un poema. :-)
ResponElimina