Diumenge amb sol

Hi ha a qui no, però a mi m'agraden els diumenges.

M'agraden els diumenges amb la cara de son i la jaqueta de llana. I un poc de fred. I un poc de sol. Un sol juganer que fa ombres xineses entre les fulles i em besa la cara. Un sol pacient, que em toca els peus i m'espera a l'altre costat mentres faig un cafè. Amb cara de son i jaqueta de llana. I les puntes dels dits calentes per la tassa. I el cor amb cara de son i amb un somriure de llana.

M'agraden els diumenges de fer carrers. I veure racons. I esperar que els semàfors mai es facen verds. I trobar una plaça. I seure una estona, com fan els iaios, respirant la plaça. I sense cap llibre, però amb el temps a la butxaca, que em batega fluixet un tic tac que em relaxa. I sentir com el sol em fa una abraçada només perquè jo sóc joc i avui estic en aquesta plaça.