diumenge, 16 de desembre del 2012

Toy Story

G.I. Joe fva fugir amb la nina més bonica de l'escola la nit que el Gusiluz es va quedar sense piles. Sota una construcció de LEGO es juraren amor etern i prometeren viure una història molt millor que la de Barbie i Ken. Quan Mr.Potato tancà l'ull que tenia a l'orella, G.I. Joe i la nina deixaren l'escola a sobre del vaixell pirata dels clics.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

El ruixat

A partir del quadre "El aguacero" de Fabian Pérez

El cazo de Lorenzo



Un petit gran conte d'Isabelle Carrier perquè reflexionem sobre la superació de les dificultats personals.

Recordatori

Avui m'he trobat aquesta imatge al Facebook. He trobat imprescindible guardar-la en aquesta farmaciola que batega per fer-la servir després en qualsevol moment (siga en cas d'emergència o no). 
Cal tenir present que la necessitat de donar als xiquets unes bases (de valors, de coneixements, d'identitat, etc.) és tan important com deixar-los que experimenten i avancen per camins sense obrir d'innovació, creativitat i imaginació.
No hi ha portes tancades, ni conclusions finals, ni veritats inamovibles. Aquesta hauria de ser la clau per evolucionar. Fer servir un trampolí de base, agafar impuls i volar cap a nous horitzons...I després, tornar a començar.

Compota de manzana



Compota de manzana, de Klaas Verplanke, premi Àlbum Il·lustrat 2012 del Gremi de Llibreters de Madrid 

divendres, 12 d’octubre del 2012

Hi havia una vegada

Trobat a http://www.mymodernmet.com/profiles/blogs/minimalist-fairy-tale-posters/



Interpretació minimalista i actual de contes ben coneguts. Descobriment interessant també aquest treball de Christian Jackson... Si teniu més curiositat per veure altres coses d'ell, entreu a http://www.squareinchdesign.com/

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Metro


Viatjar sempre suposa una petita aventura. Triar una destinació. Comprar un bitllet. Esperar que la serp de ferro faça acte de presència mentre els minuts degoten més lentament que en altres ocasions... De vegades, però, passa alguna cosa estranya i el viatge cap a la destinació varia tal com passa en aquesta història que recorda potser un poc a una Alícia de ciutat en Terra de Meravelles...

El mendicant de lletres

(Imatge trobada al mur de la Biblioteca de Cocentaina i a http://fredrikrattzen.com/tfdothr.html)

Il·lustració de Fredrik Rattzen... En aquest temps de retallades en la cultura i l'educació, aquesta imatge d'un jove mendicant amb un llibre obert em fa pensar en moltes coses. 

dilluns, 27 d’agost del 2012

diumenge, 4 de desembre del 2011

Manifest

Em declare contrària a les faltes...


d’atenció,
de puntualitat,
de temps,
de fam,
de valors,
d’energia,
de motivació,
de respecte cap als altres
… i cap a un mateix.
De voluntat,
d’il·lusió,
de compromís,
d'imaginació,
d’interés per les coses,
d'inquietuds,
d'humilitat,
de son.
D’oxigen,
d'empenta,
de somriures,
de concentració,
de desig,
de confiança,
de sentit de l’humor
I sobretot,
d’ortografia...
… Digueu-me maniàtica.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Definicions

Un rot és el rauc de les granotes que criem a la panxa quan bebem massa.



Les sabates són testos per a les plantes... dels peus.


Una besada és una petjada.








El somriure és el croissant de l'ànima.

Una tirita és un vestit per a la ferida.

Les estrelles són molles de pa sobre un vestit negre molt però que molt gran.


Curri




A casa meua s'ha escolat olor a curri perquè la veïna cuina.

No em molesta.

La sensació de companyia també pot entrar per l'olfacte.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Número 8

http://www.alababala.cat/aparador-n%C2%BA8/
Núm. 8

És a la nit, quan la gent dorm,
que totes les taules somien
i s’imaginen que són llenços,
vestits de flors per la paret;
o geishes especialitzades
en cerimònies del te.
És a la nit, quan tothom dorm,
que una taula no sap si ser
l’obra mestra del Mondrian,
del Munch, una finestra al mar
o el testimoni d’un amor
gravat a la fusta d’un banc.
És a la nit, quan la gent dorm,
que, acotxades dins un taller
farcit d’històries de molts anys,
sona una música de fons
i tauletes i taules somriuen
perquè se saben que són art.
M. Mateo

(foto, poema i adreça d'A La Babalà participant en el concurs de La Taula és art)……………………..

dilluns, 31 d’octubre del 2011

SomriUre


el somri
Ure

Estaria bé poder tenir sempre, dins d'una butxaca, un costurer d'emergència amb uns quants botons de nàcar per cosir-nos una mitjalluna de somriure quan ens fes falta.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons