Rius

Crear amb filtres

Riu

Imatge: Kevin Conor

Si un dia plorés

plorés tant 

que les mànegues 

se’m quedaren xopes

i les llagrimes 

em calaren el jersei

traspassaren la samarreta

i baixaren fins als pantalons

regalimant cadira avall

fins tocar terra

i es fes un toll

i el toll creixés tant

que començaren a surar

sabatilles, catifa, mobles

els llibres de la prestatgeria

la roba, el gat, els plats

tota jo surés

i les rajoles s’alçaren

de tanta humitat.

I es fes un riu de tot

seguint el corredor

que arribés fins la porta

i l’aigua s'escolés

feta un tsunami

escales avall

i cridés una veïna

perquè se li bufa sostre

i la veïna del primer 

perquè el fill no sap nadar.

Si les meues llàgrimes 

arribaren fins al carrer

arrossegant cigarretes

fulles, tiquets de compra

caguerades de gos 

si desplaçaren els cotxes 

aprofitant els espais

dels que no han aparcat

si s’emportaren al darrere

semàfors, faroles, senyals

els rètols amb les ofertes

el menú del dia de cada bar.

Si el riu es fes un mar

si de sobte encuriosida

m’abocara a la finestra

i en veure l’espectacle

oblidara per què he plorat.

Ser casa

T'has fet tantes voltes camí

que ara que voldries ser casa

no saps com pots prende't les mides.

                                      Maite Mateo

Guido Van Helten: Greenland_17W  

Guido Van Helten: Limerick_16W

Guido Van Helten: Loftkastallin_12W1

Guido Van Helten: Loftkastallin_18W1 

Guido Van Helten: Redfern_2W

Segona vida

Font de la imatge: 3dfirstaid visual architecture

Capbusses els dits
dins la butxaca
resseguint la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.
A l'entretela de l'abric
t'has construït unes golfes
refugi teu particular
per bressolar paraules
fins a la segona vida.
Si la saliva fos tinta
i la tinta el fil que agafes
desfaries el camí
del vòrtex del minotaure.
Però et quedes amb les mans
navegant dins les butxaques
jugant amb la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.

Teranyina

La nit i la branca. El fil i l'aranya. Llum covada al niu.

Espurna de primavera

La filosofia de les papallones, d'Eugènia de Vasconcellos

Fotografia deVincent Bourilhon

sóc els poemes que escric
perquè els visc

els escric quan d'ells caic o rellisco
pel laberint individual que sóc
quan no aconsegueixo sortir de mi per relligar-me
a la font de les aigües eternes que flueixen
filla sagrada de la còpula divina
del cel i de la terra



Eugènia de Vasconcellos