diumenge, 5 d’abril del 2020

Mans


"Ying Yang", de Lur Barrios



No van repartir més mans.
Quedaren només ulls i set
un nus caragolat al coll
com la busca d'un rellotge.
Les mans foradades
l'ànsia feta aigua i sal
la camisa massa llarga
per al cos que se'n fuig.
El buit massa gran
el desig massa buit.
Les paraules descalces
pel cim de la muntanya
i les dents baixant com rius
per la llera del record.



.............................................



Manos


No repartieron más manos.
quedaron solo ojos y sed
un nudo enroscado en el cuello
como la aguja de un reloj.
Las manos agujereadas
el ansia hecha agua y sal
la camisa demasiado larga
para el cuerpo que se escurre.
El vacío demasiado grande
el deseo demasiado vacío.
Las palabras descalzas
por la cima de la montaña
y los dientes bajando como ríos
por el cauce del recuerdo.

divendres, 27 de març del 2020

Capolinea


Quants cables necessitarem
per gronxar-nos els comiats?
Per distraure'ns les síl·labes
llançarem tiralínies a l'atzar.






diumenge, 7 de febrer del 2016

Roda

Roda la lluna,       gota d'oli
             pels plecs de la mà.
Com un peix daurat
a dintre el puny
batega un cor       petit i brillant.
A dintre meu amague un tresor.

Roda la lluna pels plecs de la mà
com un vaixell petit
a dintre el puny
la gota d'oli em solca brillant.

A dintre el puny        peix daurat
roda la lluna pels plecs de la mà.
Tresor entre els dits
vaixell lluny del port.      Brillant.
El cor,         gota d'oli
cranc dibuixant vuits.   Bategant.



  Timeless from ainslie henderson on Vimeo.

dilluns, 4 de gener del 2016

Porta

Image de Manel Oriol: http://orioltobal.blogspot.com.es




Com la porta que bada un pam
l'ull que vol mirar
lluita contra la parpella
per no cloure's del tot.
S'entelen els vidres
i es rovella la reixa
però a dins
les parets són dempeus
i al fons una llar
encara vol bategar roig.

dimecres, 2 de desembre del 2015

Riu

Imatge: Kevin Conor
Si un dia plorés
plorés tant 
que les mànegues 
se’m quedaren xopes
i les llagrimes 
em calaren el jersei
traspassaren la samarreta
i baixaren fins als pantalons
regalimant cadira avall
fins tocar terra
i es fes un toll
i el toll creixés tant
que començaren a surar
sabatilles, catifa, mobles
els llibres de la prestatgeria
la roba, el gat, els plats
tota jo surés
i les rajoles s’alçaren
de tanta humitat.
I es fes un riu de tot
seguint el corredor
que arribés fins la porta
i l’aigua s'escolés
feta un tsunami
escales avall
i cridés una veïna
perquè se li bufa sostre
i la veïna del primer 
perquè el fill no sap nadar.
Si les meues llàgrimes 
arribaren fins al carrer
arrossegant cigarretes
fulles, tiquets de compra
caguerades de gos 
si desplaçaren els cotxes 
aprofitant els espais
dels que no han aparcat
si s’emportaren al darrere
semàfors, faroles, senyals
els rètols amb les ofertes
el menú del dia de cada bar.
Si el riu es fes un mar
si de sobte encuriosida
m’abocara a la finestra
i en veure l’espectacle
oblidara per què he plorat.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons