diumenge, 19 d’octubre del 2014

Nàutica

Imatge de l'artista italià Shout



  Urgència de buscar núvols
            a la geografia del buit.
Desig de reaprendre
les cartes de navegació
de les rutes on els vaixells
no recorden el teu nom.

Desancorar-me les síl·labes
          que se t'abracen al port

Salpar.
          Aprofitar els vents.
                  Emmudir la sirena.

dijous, 11 de setembre del 2014

Conjur

Tomas Januska, sèrie Gravity





Alça el cap i desplega les ales
accepta l'envergadura
del que pots arribar a ser.
Deslliura de la terra
                     els teus somnis
i estira el coll,      dona estruç.

diumenge, 7 de setembre del 2014

Dones o la importància de ser xarxa

Quan el poema es fa carn i es fa veu és absolutament meravellós. El meu microcosmos de dones es va fer un poc més gran quan Estel Solé va agafar els meus versos i els va vestir (amb vestit llarg de gala) dins la seua pròpia presentació a la llibreria NoLlegiu.

dissabte, 6 de setembre del 2014

Exfoliació

Avui me mire les mans 
i se’m dibuixen seques 
–que no ermes–. 
Mans de calls i pessigolles 
mans de lletres i esborranys. 

Avui me mire les mans 
i sé que trobaré pell nova sota l’escorça.

 

diumenge, 31 d’agost del 2014

LLUM

                Amb llavis de llum oblida la nit que truca.
                JOAN DURAN

Perquè hi entre la llum
a aquesta casa meua
òbric totes les finestres.
Perquè se'm renove l'aire
i em buide de tu
de la crosta, del solatge
del sostre, de les parets
òbric totes les finestres
d'aquesta casa meua.
Tota jo nassos i brànquies
–pulmons plens a vessar–.
Per respirar la claror
i buidar-me de tu
òbric totes les finestres
d'aquesta casa meua.

dissabte, 30 d’agost del 2014

Inundació

Font de la imatge: Cultura Inquieta



  
És l'absència
aquesta sequera
que ho emplena tot.

dissabte, 26 de juliol del 2014

Surant

Quan es va tombar, només volia fondre's.
Descansar cada centímetre del cos
              sobre la superfície.
Oblidar-se de l'embolcall de la pell
                                       i dels músculs
fins esdevenir raspa de peix
                             a la vora de la platja.
Buida. Buida de tot
i, més que mai,     present sobre la Terra.
Desfent-se de tot,         ser més que mai.
 Estructura calcàrea.
               Moll de l'os.
                   Essència del record i de l'oblit.

                                            Més que mai.

Fosa amb la terra i l'aigua.
Descansant cada pam de les vides antigues
i surant, a partir d'ara,
         sobre la superfície onada del present.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons