Dones o la importància de ser xarxa

Quan el poema es fa carn i es fa veu és absolutament meravellós. El meu microcosmos de dones es va fer un poc més gran quan Estel Solé va agafar els meus versos i els va vestir (amb vestit llarg de gala) dins la seua pròpia presentació a la llibreria NoLlegiu.

Exfoliació

Avui me mire les mans 

i se’m dibuixen seques 

–que no ermes–. 

Mans de calls i pessigolles 

mans de lletres i esborranys. 

Avui me mire les mans 

i sé que trobaré pell nova sota l’escorça.

 

Verschleif from Laurin Döpfner on Vimeo.

LLUM

                Amb llavis de llum oblida la nit que truca.
                JOAN DURAN

Perquè hi entre la llum
a aquesta casa meua
òbric totes les finestres.
Perquè se'm renove l'aire
i em buide de tu
de la crosta, del solatge
del sostre, de les parets
òbric totes les finestres
d'aquesta casa meua.
Tota jo nassos i brànquies
–pulmons plens a vessar–.
Per respirar la claror
i buidar-me de tu
òbric totes les finestres
d'aquesta casa meua.

Inundació

Font de la imatge: Cultura Inquieta

  
És l'absència
aquesta sequera
que ho emplena tot.

Surant

Quan es va tombar, només volia fondre's.
Descansar cada centímetre del cos
              sobre la superfície.
Oblidar-se de l'embolcall de la pell
                                       i dels músculs
fins esdevenir raspa de peix
                             a la vora de la platja.
Buida. Buida de tot
i, més que mai,     present sobre la Terra.
Desfent-se de tot,         ser més que mai.
 Estructura calcàrea.
               Moll de l'os.
                   Essència del record i de l'oblit.

                                            Més que mai.

Fosa amb la terra i l'aigua.
Descansant cada pam de les vides antigues
i surant, a partir d'ara,
         sobre la superfície onada del present.

El dia següent

Reflection, de Dorival Moreira

Matí de mal de cap.
Ressaca de mots després d'una nit de versos.
La distància és relativa
   si ens escoltem els ulls
      i ens assenyalem els silencis amb llums de neó.
El teu nom i el meu són des d'aleshores germans.
Pels racons de la sala
                  les orelles cercaven seients nous.
Tots els pensaments relliscaven
                                    reflectits a la geniva teua.

Recital de fi de curs: Trencaversos, punt i seguit.