Núm. 8
És a la nit, quan la gent dorm,
que totes les taules somien
i s’imaginen que són llenços,
vestits de flors per la paret;
o geishes especialitzades
en cerimònies del te.
És a la nit, quan tothom dorm,
que una taula no sap si ser
l’obra mestra del Mondrian,
del Munch, una finestra al mar
o el testimoni d’un amor
gravat a la fusta d’un banc.
És a la nit, quan la gent dorm,
que, acotxades dins un taller
farcit d’històries de molts anys,
sona una música de fons
i tauletes i taules somriuen
perquè se saben que són art.
M. Mateo
(foto, poema i adreça d'A La Babalà participant en el concurs de La Taula és art)……………………..