Rius

Crear amb filtres

Riu

Imatge: Kevin Conor

Si un dia plorés

plorés tant 

que les mànegues 

se’m quedaren xopes

i les llagrimes 

em calaren el jersei

traspassaren la samarreta

i baixaren fins als pantalons

regalimant cadira avall

fins tocar terra

i es fes un toll

i el toll creixés tant

que començaren a surar

sabatilles, catifa, mobles

els llibres de la prestatgeria

la roba, el gat, els plats

tota jo surés

i les rajoles s’alçaren

de tanta humitat.

I es fes un riu de tot

seguint el corredor

que arribés fins la porta

i l’aigua s'escolés

feta un tsunami

escales avall

i cridés una veïna

perquè se li bufa sostre

i la veïna del primer 

perquè el fill no sap nadar.

Si les meues llàgrimes 

arribaren fins al carrer

arrossegant cigarretes

fulles, tiquets de compra

caguerades de gos 

si desplaçaren els cotxes 

aprofitant els espais

dels que no han aparcat

si s’emportaren al darrere

semàfors, faroles, senyals

els rètols amb les ofertes

el menú del dia de cada bar.

Si el riu es fes un mar

si de sobte encuriosida

m’abocara a la finestra

i en veure l’espectacle

oblidara per què he plorat.

Ser casa

T'has fet tantes voltes camí

que ara que voldries ser casa

no saps com pots prende't les mides.

                                      Maite Mateo

Guido Van Helten: Greenland_17W  

Guido Van Helten: Limerick_16W

Guido Van Helten: Loftkastallin_12W1

Guido Van Helten: Loftkastallin_18W1 

Guido Van Helten: Redfern_2W

Segona vida

Font de la imatge: 3dfirstaid visual architecture

Capbusses els dits
dins la butxaca
resseguint la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.
A l'entretela de l'abric
t'has construït unes golfes
refugi teu particular
per bressolar paraules
fins a la segona vida.
Si la saliva fos tinta
i la tinta el fil que agafes
desfaries el camí
del vòrtex del minotaure.
Però et quedes amb les mans
navegant dins les butxaques
jugant amb la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.

Teranyina

La nit i la branca. El fil i l'aranya. Llum covada al niu.

Espurna de primavera

La filosofia de les papallones, d'Eugènia de Vasconcellos

Fotografia deVincent Bourilhon

sóc els poemes que escric
perquè els visc

els escric quan d'ells caic o rellisco
pel laberint individual que sóc
quan no aconsegueixo sortir de mi per relligar-me
a la font de les aigües eternes que flueixen
filla sagrada de la còpula divina
del cel i de la terra



Eugènia de Vasconcellos

Verd

Sures com una boia
refermant-se dintre el mar.
Ets illa i roca
coral, cames, arrels
per acollir l'hivern
i encendre't primavera.
Saps que la nit dura
les hores que marquen
totes els rellotges del món.
              Ni un minut més.

Calcàriament esperes
omplir-te els ulls
de la verdor que tens.

Ací te trobe

Fotografia de Mirjam Appelhof

Ací te trobe.
A l'espai que habita
el que se'm queda per dir.
Al marge
de totes les coses.

Ací te trobe
                 i et sé.
I em saps
               a tinta blava
accent que se m'arrela
        al vel del paladar.
I així t'estime
          com part meua:
teixit i carn
ploma i lligall
part de la terra que em besa.

Mesures

Aprens a aparcar
entre dos cotxes
a respectar
distàncies mínimes
i a estendre deixant buits
entre les peces de roba
perquè s'eixugen millor.
Mesures la gent
per l'espai que deixen
des del muscle a la mà
i comptes les síl·labes
entre el que escoltes
i el que et dius després
                  a tu mateix.
Desxifres pams
sense calculadora.
Interpretes la cadència
del trapezi següent.
Recites en veu alta
sense mirar a terra
per si no tens bastida
cap xarxa sota els peus.