 |
| http://sandrauve.wordpress.com/ |
Fa temps va caure a les meues mans un còmic que em va agradar molt. Es titulava Los juncos i el signava Sandra Uve. Aquell còmic era com un diari personal que teixia, amb una mescla estranya de sinceritat crua i dibuix infantil, tota una teranyina de vivències de l'autora entre 1978 i 2006... I jo, que reconec que de vegades tinc un punt voyeurista i de senyora Maria desenfeinada, vaig quedar enganxada a les seues pàgines.
Començant per la platja de Gavà Los juncos parla d'amors, de les primeres decepcions, de festivals de cine i de música, de projectes professionals, pèrdues, viatges, silencis, treballs, camins i cerques (fallides i no tant) cap a moments de felicitat... i qui no es pot trobar identificat amb alguna pàgina si ens conta això!
