Per això ens quedem amb el "si fos" i no diem "és"... Tot i que la sensació podem tenir-la i fer, igualment, i que vinga i marxe les vegades que siga. Crec que hi ha "previsibilitats" com aquesta del poema que no poden definir-se ni donar-se per enteses del tot... però ja és això part de l'encant de la vida: els matisos, no? :)
Gràcies, Elia! Apunte la lectura! M'encanta que em faces una recomanació literària a mida! I sí, Manel, crec que el canvi és de les poques constants que tenim segures. :-)
Potser, si fos això, seria massa previsible.
ResponEliminaPer això ens quedem amb el "si fos" i no diem "és"... Tot i que la sensació podem tenir-la i fer, igualment, i que vinga i marxe les vegades que siga. Crec que hi ha "previsibilitats" com aquesta del poema que no poden definir-se ni donar-se per enteses del tot... però ja és això part de l'encant de la vida: els matisos, no? :)
ResponEliminaEs preciós, et recomano Hablar con desconocidos, de Carlos Skliar.
ResponEliminaAl caminar per la vida, te n'adones que algunes de les poques coses certes, són la incertesa, la variabilitat. Els matisos, sí.
ResponEliminaGràcies, Elia! Apunte la lectura! M'encanta que em faces una recomanació literària a mida! I sí, Manel, crec que el canvi és de les poques constants que tenim segures. :-)
ResponElimina