diumenge, 27 de gener de 2008

Ajo

Càpsules en vers

Jo de major vull ser com aquesta dona... La vaig descobrir ahir en una entrevista i em va deixar enganxadíssima... que qui és ella? Ella és Ajo.

Ajo Martín és cantant, micropoeta i agitadora social. Als vuitanta, formava part d'un dels primers grups femenins de punk-rock: Espérame Fuera No Tengo Fuego. Als noranta, va ser una de les fundadores del segell discogràfic independent Por Caridad Producciones i també formava part del grup Mil Dolores Pequeños, juntament amb Javier Colis i Javier Piñago. Quan aquest grup es va disoldre, Ajo va entrar a formar part del projecte Experimentalclub http://www.experimentaclub.com/data/ajo/#fot. Ara és col·laboradora habitual del programa "Música Es3" de ràdio 3, realitza sessions com a DJ a clubs madrilenys i fa recitals de micropoesia per diferents ciutats. Ha col·laborat amb molts grups: Clónicos, Destroy Mercedes, Mastretta, los Enemigos, Corcobado, etc, etc.

Els seus micropoemes són, com ja ho diu la paraula, poemes breus però no per això pobres. Al contrari. Són afilats (fins i tot amb una encantadora mala bava) i carregats d'un humor irònic i sarcàstic que a mi me té atrapada. Li he segrestat uns pocs per posar-los ací (però m'agradaria aconseguir més material seu... temps al temps, que ho trobaré).


Perdón por pedirte peras,
no sabía que eras un olmo.
----
Te adoraré siempre
y me importas un pimiento
todavía no riman,
pero ya rimarán con el tiempo.
-----
Reclamación
Devuélveme lo que te he querido
no he quedado satisfecha.
-----
Problema matemático
Si le sumo mi soledad a la tuya
qué es lo que obtengo a cambio,
¿dos soledades o ninguna?
-----
¿Y si el corazón no fue más que
el aumentativo de la palabra coraza...?
----

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons