diumenge, 29 de març del 2015

Segona vida

Font de la imatge: 3dfirstaid visual architecture
Capbusses els dits
dins la butxaca
resseguint la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.
A l'entretela de l'abric
t'has construït unes golfes
refugi teu particular
per bressolar paraules
fins a la segona vida.
Si la saliva fos tinta
i la tinta el fil que agafes
desfaries el camí
del vòrtex del minotaure.
Però et quedes amb les mans
navegant dins les butxaques
jugant amb la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.

diumenge, 22 de març del 2015

Teranyina


La nit i la branca. El fil i l'aranya. Llum covada al niu.
Espurna de primavera


diumenge, 1 de març del 2015

La filosofia de les papallones, d'Eugènia de Vasconcellos

Fotografia deVincent Bourilhon


sóc els poemes que escric
perquè els visc

els escric quan d'ells caic o rellisco
pel laberint individual que sóc
quan no aconsegueixo sortir de mi per relligar-me
a la font de les aigües eternes que flueixen
filla sagrada de la còpula divina
del cel i de la terra



Eugènia de Vasconcellos

dissabte, 14 de febrer del 2015

Verd




Sures com una boia
refermant-se dintre el mar.
Ets illa i roca
coral, cames, arrels
per acollir l'hivern
i encendre't primavera.
Saps que la nit dura
les hores que marquen
totes els rellotges del món.
              Ni un minut més.

Calcàriament esperes
omplir-te els ulls
de la verdor que tens.

Ací te trobe

Fotografia de Mirjam Appelhof
Ací te trobe.
A l'espai que habita
el que se'm queda per dir.
Al marge
de totes les coses.

Ací te trobe
                 i et sé.
I em saps
               a tinta blava
accent que se m'arrela
        al vel del paladar.
I així t'estime
          com part meua:
teixit i carn
ploma i lligall
part de la terra que em besa.


dissabte, 3 de gener del 2015

Mesures

Aprens a aparcar
entre dos cotxes
a respectar
distàncies mínimes
i a estendre deixant buits
entre les peces de roba
perquè s'eixugen millor.
Mesures la gent
per l'espai que deixen
des del muscle a la mà
i comptes les síl·labes
entre el que escoltes
i el que et dius després
                  a tu mateix.
Desxifres pams
sense calculadora.
Interpretes la cadència
del trapezi següent.
Recites en veu alta
sense mirar a terra
per si no tens bastida
cap xarxa sota els peus.

dilluns, 29 de desembre del 2014

Les coses que no dic

Autor: Elliott Erwitt
Ennuegada de paraules
m'aboque a la peixera
del que no sé com dir
i espere que els mots
siguen les bombolles
d'un peix que boqueja.
Hi ha voltes que el verb
s'enquista sota la pell
i sóc desert i onada
de síl·labes d'arena.
Hi ha corrent d'aire
per les artèries
de les coses per dir
i la roba s'envola
i les pinces cauen
al pati dels veïns
i jo no sé si córrer
darrere els fantasmes
de l'última rentadora
o quedar-me quieta
acomiadant llençols
banderes, samarretes
besades, mitjons
faldilles
que no tapen pors
pantalons tan llargs
com les absències.

I tanque la finestra
deixant descorregudes
les cortines de casa
per veure com s'allunyen
les coses que no dic.
Aquesta última rentadora
que qui sap ara
               on anirà a parar.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons