Arbres

Esdevenir versos.
Solidificar-nos en lletra
quan l'absència és tan densa
                que ens mossega.
Deixar-nos crèixer
teranyines d'arrels d'arbres.
Amanyagar-nos la terra
d'accents i mots fets cabdell.
Tocar anvers i revers
                 de totes les fulles.

Embeure'ns la saba sencera
quan l'escorça encara
               ens és inabastable.

Dissecció

Faig un tall vertical
amb el bisturí de la veu
i separe carn d'espina
perquè em veges per dins.
D'aquesta vulnerabilitat

alce catedral gòtica 

–costellam de balena

deixat al descobert–

i així em presente

                    davant teu. 

Com vent que s'escola

pels vitralls trencats

omplint de lletra el buit

d'insectes    la teranyina

de nusos     el fil

el silenci               de jo.

El bes

"El beso", fotomural de Fontcuberta, Barcelona

Hi ha un bes foradat d'ànsia
enfilant-se en brots
entre costella i tràquea
que vol fer casa i ser empelt
i, a flor de llavis,
                    reverdir el mur.

Nàutica

Imatge de l'artista italià Shout

  Urgència de buscar núvols
            a la geografia del buit.
Desig de reaprendre
les cartes de navegació
de les rutes on els vaixells
no recorden el teu nom.

Desancorar-me les síl·labes
          que se t'abracen al port

Salpar.
          Aprofitar els vents.
                  Emmudir la sirena.

Conjur

Tomas Januska, sèrie Gravity

Alça el cap i desplega les ales
accepta l'envergadura
del que pots arribar a ser.
Deslliura de la terra
                     els teus somnis
i estira el coll,      dona estruç.

Dones o la importància de ser xarxa

Quan el poema es fa carn i es fa veu és absolutament meravellós. El meu microcosmos de dones es va fer un poc més gran quan Estel Solé va agafar els meus versos i els va vestir (amb vestit llarg de gala) dins la seua pròpia presentació a la llibreria NoLlegiu.

Exfoliació

Avui me mire les mans 

i se’m dibuixen seques 

–que no ermes–. 

Mans de calls i pessigolles 

mans de lletres i esborranys. 

Avui me mire les mans 

i sé que trobaré pell nova sota l’escorça.

 

Verschleif from Laurin Döpfner on Vimeo.