dissabte, 21 de juny del 2014

Estiu

M'encetes assaborint la paraula nova que ens brolla als ulls i ens assaona els llavis. Fas amb les mans una romana i em sospeses cada rodonor a la manera antiga. Vinc del camp i al teu camp vaig gronxant-me com les cireres pel pendent del teu somriure. Menja'm com un tall de meló. Desxifra'm els missatges amb dits de préssec. Has de saber que guarde el teu nom al paladar com pinyols de raïm omplint-me la boca.

diumenge, 15 de juny del 2014

Inmunidad del dolor, poema de Aïcha Bassry


Font de la imatge: Inquiet.Arte

 El olvido es la única venganza y el único perdón. 
                                                        Borges
No tengas miedo,
son días
o tal vez meses,
y me curaré de las picaduras de abeja.
Me enseñó la vida
que nada poseo,
y por despecho de esta vida
me enseñé a mi misma que nada me posee.
Me bauticé hija del viento
a donde va, voy.
De las pérdidas en mi boca
el gusto salubre
de las algas migratorias.
Si algún día gano dudo de mi misma.
Los desengaños tienen el olor a vainilla en la memoria
-olor a primer amor-
y si venzo algún día
dudo de la vida.
No tengas miedo
son días,
o tal vez meses
y me curaré de las picaduras de abeja.
Tal vez lloraré un poco en las largas noches,
quizás me dolerá el néctar calcinado en mis pechos,
quizás sentiré el dolor de la ausencia,
y en mis labios, la deliciosa
miel añorará sus labios.
Pero inevitablemente olvidaré,
y hollaré cada lágrima
anhelante, arrepentida
que caiga a mis pies.
Olvidaré todo aquel dolor:
la fecha del primer encuentro,
el puerto de la despedida,
el primer estremecimiento
el sabor del beso.
Y perdonaré al cielo sus falsas promesas,
como comprenderé el deseo de los gorriones a cambiar de nidos.
Olvidaré
inevitablemente olvidaré
incluso el nombre del hombre,
y no recordaré más que este poema.
Y en un otro cruce
me encontraré a mi misma,
la saludaré,
luego la felicitaré por el seguro regreso.
Le leeré la crónica de este amor,
Y la preguntaré:
¿Cuál de los dos fue más precisa y más creativa
para describir el dolor,
la prosa o la poesía?

Traductores del poema:  Tayeb El Kharraz Iben-Roho
Akram Jawad Thanoon y Encarnación Sánchez Arenas

dissabte, 31 de maig del 2014

La paraula

Untitled, (Video Still), Providence, Rhode Island, 1976



                          Dir una passió equival
                           a reduir-la a la meitat.
                                           Joan Fuster



Viure és supurar paraules
sargir els trencs de foscor
amb fil de paraula dita
batejar paganament
cadascuna de les coses
per embastar així els límits
fronterers i innomenables.

dimarts, 27 de maig del 2014

Olvido García Valdés

Dissection of it All by Diana Eastman
       

            escribir el miedo es escribir
                                 Olvido García Valdés






escriure la fam és escriure
d'esma, amb lletra
menuda d'engrunes feta,
descriure l'absència, l'ànsia,
el familiar llast
del record, la tremolosa
empremta dels dits, l'eco foradat
del buit, el pit, l'estómac, les entranyes.

diumenge, 18 de maig del 2014

Aikido


http://parkeharrison.com/architect-s-brother/promisedland



Ens pujarem una vegada més
a la raspa d'aquest peix
que no se sap mossegar la cua.
Com dos trapezistes en pràctiques 
aprendrem a tensar la corda
que lliga el nostre passat 
amb tot el que volem ser,
i ens anirem preguntant
possiblement a cada passa
si l'autèntic repte radica a descobrir 
les diferents maneres d'aprendre
a caure'ns i aixecar-nos
en coreografia perfecta.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Entre els dits

 

Sentir un amor de papallona entre els dits.
Témer i gaudir a parts iguals
desfer tanta bellesa si l'estrenyem massa.
Inventar un cove fet a mida
entre els dits i el palmell de les nostres mans
per nodrir aquesta papallona
amb l'espai just per cuidar-la
sense que perda mai la capacitat de volar.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons