diumenge, 31 de juliol del 2011

Ona

Aquell era un estiu dels sentits. Salat i tebi. De tacte rodó. De rodonors de pedra i de carn. Un estiu de rodolins i d’espirals. Amb D de desig. D’aigua freda i mirades enceses. I d’un silenci sufocant que ho deia tot dintre uns parèntesis. Aquell era un estiu mariner. Un estiu en blanc i negre.



Filmado en SITGES / TENERIFE - ESPAÑA
Formato Original: 35 MM
Protagonistas:SILVIA MO, VICENTE AYALA, IRENE SANFIEL, JAVIER MARTOS
Director & Escritor: PAU CAMARASA
Fotografía: HERMES MARCO
Edición: ALEX LORA & PAU CAMARASA

Dades i video d’un gran bloc acabat de descobrir: http://www.lanocheintermitente.com/

dijous, 21 d’abril del 2011

Volem



Volem. Soltem la corda i marxem ben lluny. Allunyem-nos de tot. I gaudim la sensació contradictòria de sentir-nos grans dins la immensitat que ens fa petits. Gaudim de la distància que redueix el (nostre) món. Deixem que tot se'ns quede de la mida justa d'un puny tancat. I guardem allà només els petits tresors que la llunyania conserva i ens fa veure.

dimecres, 20 d’abril del 2011

diumenge, 6 de març del 2011

"Lluna de caramel", vinils il·lustrats

Lluna de caramel és un recull de dotze poemes infantils que formen part de la primera col·lecció de l'editorial Literatura Vertical, caracteritzada per treballar amb un format poc habitual en poesia: els vinils decoratius. M'encanta aquest suport perquè afavoreix d'una manera molt especial el joc entre els versos i el treball de quatre artistes que admire: Mariona Cabassa, Ed Carosia, Vanesa Carosia i Alma Larroca.
Així que el que va començar com un diàleg amb la meua xiqueta interior ha acabat derivant en un poemari en valencià, una posterior traducció al castellà: Luna de caramelo, i en unes peces tan boniques i divertides con alguns dels exemples que podeu veure ací:







Ressenya a la revista Casa Viva, febrer 2011:


divendres, 31 de desembre del 2010

Propósito


A veces pienso si no debería vomitarlo todo y empezar de cero.
Desarrugar el papel donde escribí mis propósitos.
Leerlos de nuevo.
Llamarme a la puerta.
Coserme una sonrisa mientras espero.
Entrar en mi vida como nueva invitada.
Pasarme adentro.
Pararme a escuchar con qué noticias vengo.
Qué cosas he aprendido en todo este tiempo.
Escuchar qué quiero.
Cuáles son mis anhelos.
Qué cosas me quedan áun por decir.
Y aprenderme de nuevo.



divendres, 12 de novembre del 2010

El que no veiem



M'agradaria pensar que quan pose la rentadora en marxa, passen aquestes coses... Què màgic seria, no? Un anunci publicitari de 10, sí senyors!

diumenge, 7 de novembre del 2010

Diumenge amb sol

Hi ha a qui no, però a mi m'agraden els diumenges.

M'agraden els diumenges amb la cara de son i la jaqueta de llana. I un poc de fred. I un poc de sol. Un sol juganer que fa ombres xineses entre les fulles i em besa la cara. Un sol pacient, que em toca els peus i m'espera a l'altre costat mentres faig un cafè. Amb cara de son i jaqueta de llana. I les puntes dels dits calentes per la tassa. I el cor amb cara de son i amb un somriure de llana.
M'agraden els diumenges de fer carrers. I veure racons. I esperar que els semàfors mai es facen verds. I trobar una plaça. I seure una estona, com fan els iaios, respirant la plaça. I sense cap llibre, però amb el temps a la butxaca, que em batega fluixet un tic tac que em relaxa. I sentir com el sol em fa una abraçada només perquè jo sóc joc i avui estic en aquesta plaça.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons