dimecres, 5 de maig del 2010

Deixa'l que hi entre...

ImAtgeS tExTuaLs no sÓn eL mAteIx quE iMaTGes aMb TexT

http://www.frkncngz.com/
Estic enamorada d'aquesta pàgina web.
De les fotografies.
De les imatges.
Del que són.
Del que poden representar per a aquells que, com jo, són un poc somiatruites.
Del mig somriure que desperten.
O la mostra total de dentadura en forma de riure obert.
O el sospir que provoca entre els enyoradissos.
O el record que desperta per als desencantats.
Us molt recomane aquest tast de poesia i de pràctica tipogràfica en forma de calendari. Bon profit.

dilluns, 8 de desembre del 2008

La Sole

La Sole va arribar a la gran ciutat, enganxada als baixos de la maleta, com un polissó agarrat entre les rodes i amb el cul apretat, per no fer-se notar. La Sole sap que no és benvinguda de primera mà, però té clar també que de vegades és complicat desfer-se d'ella.
La Sole i la dona de roig dels anuncis de compreses són amigues des de fa anys: les dues tenen un treball desagraït però que broden a la perfecció i es nodreixen de la certesa de saber que són necessàries en algun moment.
La Sole és com una nena capritxosa i pesada que vol que jugues amb ella tot el temps i té més cares que el Mortadelo per a portar-te al seu terreny.
Unes vegades et pot seduir fent d'acollidora manteta just el dia que fa més fred perquè et quedes a casa amb ella. Unes altres, se't penjarà al coll com una bufanda gruixuda, com les rabosses que algunes dones hi porten. Però que en comptes de mossegar-se la cua per formar un collar de pell, et mossegarà el coll per deixar-te sense veu, emmudir-te i fer-te invisible encara que estigues envoltat de gent. I has de parar compte perquè la Sole, si se sent pressionada, fins i tot seurà sobre l'auricular, com una petita Betty Boop fent el petarrell per distraure't i fer-te oblidar a qui havies de telefonar...
La Sole és capaç de passar la nit desperta a sota del llit, amb la paciència calmada dels caçadors. Quan ens despertem, la Sole ix del seu amagatall i ens clava la seua dentada de pequinés al turmell i es queda allà, fent nosa, la resta del dia. No sé si us fixeu en els peus de la gent, però si ho féreu, us adonaríeu en les milers de Soles que s'hi queden agafades amb força a les mitges i als mitjons de la gent amb qui us creueu.
Potser amb un poc de sort, en un d'aquests creuaments entre Soles tinguem una trobada amb algú que coneixem... Apareixerà davant nostre una fugissera oportunitat de desfer-nos del nostre indesitjable polissó. Deixarem que les Soles marxen sense nosaltres? O farem present aquell micropoema d'Ajo que deia: "Si juntamos tu soledad y la mía, ¿qué obtenemos? ¿Dos soledades o ninguna?" 

dissabte, 8 de novembre del 2008

Refugis personals

A banda de la geografia pura i dura, les localitzacions oficials i que consten en acta, cadascú podem fer el nostre mapa personal d'aquella suma d'espais que ens fan sentir bé.
Poden ser marcs físics, des d'un lloc com aquest de la foto, fins a un racó en algun punt de casa, del carrer, un local o el microespai que queda dins una abraçada, per exemple. També hi ha refugis mentals, com els llocs que es creen en escoltar una determinada cançó, que són els meus preferits, o les finestres que s'obrin en la memòria quan et creues amb un olor que ja havies conegut abans (com una colònia familiar en una persona que no li correspon). Cadascú té el seu refugi personal, fins i tot hi ha qui en col·leccione, es col·leccionen tantes coses!

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Excés d'equipatge

Marta no troba la maleta en l'aeroport. Toni veu els ulls de Paula en la cara de qualsevol. Paula no sap que té admiradors. Maite ha decidit desaprendre el que havia aprés. Corre molt Eva però ja pararà després. Vanessa camina amb el cap molt alt, en canvi no li aguanta la mirada al seu amic Fidel.
Josep inventa excuses per no quedar amb la gent. Òscar no troba el moment per deixar el carrer. Lluís prefereix les cerveses en persona. Cristina, per ara, només accepta les virtuals. La carta que es va autoenviar Enric des d'Holanda encara no li ha arribat. Avui, casualment, Dani i Marisa s'han trobat.
Naiara no sap què li podria dir, a Pep. És per això que no deixa de parlar amb Roger. Víctor no fa més que pensar en Maria. Maria creu que Víctor només pensa en ell. Pere no sap com arreglar les coses amb Joan. Joan no sap ben bé per on començar. Quants silencis hi ha perquè cap dels dos es fa avant! Fa cinc anys que no s'abraçaven Miquel i el seu germà. Avui la taula és plena de gent per a dinar. Els peus de Teresa estan unflats. El fill de Teresa i Felip naixerà al Nadal.
Gemma fuma amagada darrere la porta del bany. Imma pensa que hi ha una gran persona a l'altra part del mirall. Inés es creu invisible mentres que Sandra no sap què fer per cridar l'atenció. Francesc fa que com que no ha llegit el missatge de Roser. Anna es pregunta si Ferran encara contestarà. Ni a Carles ni a Isabel els agraden els comiats. Patrícia culpa els seus pares de les seues inseguretats. Biel té por de tot. Rosanna té por de parlar. Laura veu la vida des de la barrera i no explica mai què sent. La bombolla on vivia Carmen l'acaba de trencar Vicent.
Rosa acaba de fer les maletes per buscar un lloc millor. David té tot el que necessita sense moure's de casa. Emma ha vist avui el mar per primera vegada. Jordi pot viatjar fins i tot amb els ulls tancats. Per molts avions que agafe, Eva mai no s'allunya d'ella mateixa. Oriol s'ha decidit i ha deixat una carta en la maleta de Marta...
Com els caragols, cadascú carrega una història a l'esquena que li fa d'equipatge.

dimarts, 20 de maig del 2008

Los Juncos

http://sandrauve.wordpress.com/
Fa temps va caure a les meues mans un còmic que em va agradar molt. Es titulava Los juncos i el signava Sandra Uve. Aquell còmic era com un diari personal que teixia, amb una mescla estranya de sinceritat crua i dibuix infantil, tota una teranyina de vivències de l'autora entre 1978 i 2006... I jo, que reconec que de vegades tinc un punt voyeurista i de senyora Maria desenfeinada, vaig quedar enganxada a les seues pàgines. 
Començant per la platja de Gavà Los juncos parla d'amors, de les primeres decepcions, de festivals de cine i de música, de projectes professionals, pèrdues, viatges, silencis, treballs, camins i cerques (fallides i no tant) cap a moments de felicitat... i qui no es pot trobar identificat amb alguna pàgina si ens conta això!

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons