Toy Story

G.I. Joe fva fugir amb la nina més bonica de l'escola la nit que el Gusiluz es va quedar sense piles. Sota una construcció de LEGO es juraren amor etern i prometeren viure una història molt millor que la de Barbie i Ken. Quan Mr.Potato tancà l'ull que tenia a l'orella, G.I. Joe i la nina deixaren l'escola a sobre del vaixell pirata dels clics.

Diumenge amb sol

Hi ha a qui no, però a mi m'agraden els diumenges.

M'agraden els diumenges amb la cara de son i la jaqueta de llana. I un poc de fred. I un poc de sol. Un sol juganer que fa ombres xineses entre les fulles i em besa la cara. Un sol pacient, que em toca els peus i m'espera a l'altre costat mentres faig un cafè. Amb cara de son i jaqueta de llana. I les puntes dels dits calentes per la tassa. I el cor amb cara de son i amb un somriure de llana.

M'agraden els diumenges de fer carrers. I veure racons. I esperar que els semàfors mai es facen verds. I trobar una plaça. I seure una estona, com fan els iaios, respirant la plaça. I sense cap llibre, però amb el temps a la butxaca, que em batega fluixet un tic tac que em relaxa. I sentir com el sol em fa una abraçada només perquè jo sóc joc i avui estic en aquesta plaça.

La Sole

La Sole va arribar a la gran ciutat, enganxada als baixos de la maleta, com un polissó agarrat entre les rodes i amb el cul apretat, per no fer-se notar. La Sole sap que no és benvinguda de primera mà, però té clar també que de vegades és complicat desfer-se d'ella.
La Sole i la dona de roig dels anuncis de compreses són amigues des de fa anys: les dues tenen un treball desagraït però que broden a la perfecció i es nodreixen de la certesa de saber que són necessàries en algun moment.
La Sole és com una nena capritxosa i pesada que vol que jugues amb ella tot el temps i té més cares que el Mortadelo per a portar-te al seu terreny.
Unes vegades et pot seduir fent d'acollidora manteta just el dia que fa més fred perquè et quedes a casa amb ella. Unes altres, se't penjarà al coll com una bufanda gruixuda, com les rabosses que algunes dones hi porten. Però que en comptes de mossegar-se la cua per formar un collar de pell, et mossegarà el coll per deixar-te sense veu, emmudir-te i fer-te invisible encara que estigues envoltat de gent. I has de parar compte perquè la Sole, si se sent pressionada, fins i tot seurà sobre l'auricular, com una petita Betty Boop fent el petarrell per distraure't i fer-te oblidar a qui havies de telefonar...
La Sole és capaç de passar la nit desperta a sota del llit, amb la paciència calmada dels caçadors. Quan ens despertem, la Sole ix del seu amagatall i ens clava la seua dentada de pequinés al turmell i es queda allà, fent nosa, la resta del dia. No sé si us fixeu en els peus de la gent, però si ho féreu, us adonaríeu en les milers de Soles que s'hi queden agafades amb força a les mitges i als mitjons de la gent amb qui us creueu.
Potser amb un poc de sort, en un d'aquests creuaments entre Soles tinguem una trobada amb algú que coneixem... Apareixerà davant nostre una fugissera oportunitat de desfer-nos del nostre indesitjable polissó. Deixarem que les Soles marxen sense nosaltres? O farem present aquell micropoema d'Ajo que deia: "Si juntamos tu soledad y la mía, ¿qué obtenemos? ¿Dos soledades o ninguna?" 

Excés d'equipatge

Marta no troba la maleta en l'aeroport. Toni veu els ulls de Paula en la cara de qualsevol. Paula no sap que té admiradors. Maite ha decidit desaprendre el que havia aprés. Corre molt Eva però ja pararà després. Vanessa camina amb el cap molt alt, en canvi no li aguanta la mirada al seu amic Fidel.
Josep inventa excuses per no quedar amb la gent. Òscar no troba el moment per deixar el carrer. Lluís prefereix les cerveses en persona. Cristina, per ara, només accepta les virtuals. La carta que es va autoenviar Enric des d'Holanda encara no li ha arribat. Avui, casualment, Dani i Marisa s'han trobat.
Naiara no sap què li podria dir, a Pep. És per això que no deixa de parlar amb Roger. Víctor no fa més que pensar en Maria. Maria creu que Víctor només pensa en ell. Pere no sap com arreglar les coses amb Joan. Joan no sap ben bé per on començar. Quants silencis hi ha perquè cap dels dos es fa avant! Fa cinc anys que no s'abraçaven Miquel i el seu germà. Avui la taula és plena de gent per a dinar. Els peus de Teresa estan unflats. El fill de Teresa i Felip naixerà al Nadal.
Gemma fuma amagada darrere la porta del bany. Imma pensa que hi ha una gran persona a l'altra part del mirall. Inés es creu invisible mentres que Sandra no sap què fer per cridar l'atenció. Francesc fa que com que no ha llegit el missatge de Roser. Anna es pregunta si Ferran encara contestarà. Ni a Carles ni a Isabel els agraden els comiats. Patrícia culpa els seus pares de les seues inseguretats. Biel té por de tot. Rosanna té por de parlar. Laura veu la vida des de la barrera i no explica mai què sent. La bombolla on vivia Carmen l'acaba de trencar Vicent.
Rosa acaba de fer les maletes per buscar un lloc millor. David té tot el que necessita sense moure's de casa. Emma ha vist avui el mar per primera vegada. Jordi pot viatjar fins i tot amb els ulls tancats. Per molts avions que agafe, Eva mai no s'allunya d'ella mateixa. Oriol s'ha decidit i ha deixat una carta en la maleta de Marta...

Com els caragols, cadascú carrega una història a l'esquena que li fa d'equipatge.