dissabte, 14 de febrer del 2015

Verd




Sures com una boia
refermant-se dintre el mar.
Ets illa i roca
coral, cames, arrels
per acollir l'hivern
i encendre't primavera.
Saps que la nit dura
les hores que marquen
totes els rellotges del món.
              Ni un minut més.

Calcàriament esperes
omplir-te els ulls
de la verdor que tens.

Ací te trobe

Fotografia de Mirjam Appelhof
Ací te trobe.
A l'espai que habita
el que se'm queda per dir.
Al marge
de totes les coses.

Ací te trobe
                 i et sé.
I em saps
               a tinta blava
accent que se m'arrela
        al vel del paladar.
I així t'estime
          com part meua:
teixit i carn
ploma i lligall
part de la terra que em besa.


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons