Riu

Imatge: Kevin Conor

Si un dia plorés

plorés tant 

que les mànegues 

se’m quedaren xopes

i les llagrimes 

em calaren el jersei

traspassaren la samarreta

i baixaren fins als pantalons

regalimant cadira avall

fins tocar terra

i es fes un toll

i el toll creixés tant

que començaren a surar

sabatilles, catifa, mobles

els llibres de la prestatgeria

la roba, el gat, els plats

tota jo surés

i les rajoles s’alçaren

de tanta humitat.

I es fes un riu de tot

seguint el corredor

que arribés fins la porta

i l’aigua s'escolés

feta un tsunami

escales avall

i cridés una veïna

perquè se li bufa sostre

i la veïna del primer 

perquè el fill no sap nadar.

Si les meues llàgrimes 

arribaren fins al carrer

arrossegant cigarretes

fulles, tiquets de compra

caguerades de gos 

si desplaçaren els cotxes 

aprofitant els espais

dels que no han aparcat

si s’emportaren al darrere

semàfors, faroles, senyals

els rètols amb les ofertes

el menú del dia de cada bar.

Si el riu es fes un mar

si de sobte encuriosida

m’abocara a la finestra

i en veure l’espectacle

oblidara per què he plorat.