dimecres, 2 de desembre de 2015

Riu

Imatge: Kevin Conor
Si un dia plorés
plorés tant 
que les mànegues 
se’m quedaren xopes
i les llagrimes 
em calaren el jersei
traspassaren la samarreta
i baixaren fins als pantalons
regalimant cadira avall
fins tocar terra
i es fes un toll
i el toll creixés tant
que començaren a surar
sabatilles, catifa, mobles
els llibres de la prestatgeria
la roba, el gat, els plats
tota jo surés
i les rajoles s’alçaren
de tanta humitat.
I es fes un riu de tot
seguint el corredor
que arribés fins la porta
i l’aigua s'escolés
feta un tsunami
escales avall
i cridés una veïna
perquè se li bufa sostre
i la veïna del primer 
perquè el fill no sap nadar.
Si les meues llàgrimes 
arribaren fins al carrer
arrossegant cigarretes
fulles, tiquets de compra
caguerades de gos 
si desplaçaren els cotxes 
aprofitant els espais
dels que no han aparcat
si s’emportaren al darrere
semàfors, faroles, senyals
els rètols amb les ofertes
el menú del dia de cada bar.
Si el riu es fes un mar
si de sobte encuriosida
m’abocara a la finestra
i en veure l’espectacle
oblidara per què he plorat.

2 comentaris:

  1. M'encanta aquest punt còmic - surrealista que li has sabut posar a aquest poema, però que diu molt més del que calla.

    ResponElimina
  2. Gràcies Manel! L'humor també és una bona finestra des d'on capbussar-se.

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons