dimecres, 2 de desembre de 2015

Riu

Imatge: Kevin Conor
Si un dia plorés
plorés tant 
que les mànegues 
se’m quedaren xopes
i les llagrimes 
em calaren el jersei
traspassaren la samarreta
i baixaren fins als pantalons
regalimant cadira avall
fins tocar terra
i es fes un toll
i el toll creixés tant
que començaren a surar
sabatilles, catifa, mobles
els llibres de la prestatgeria
la roba, el gat, els plats
tota jo surés
i les rajoles s’alçaren
de tanta humitat.
I es fes un riu de tot
seguint el corredor
que arribés fins la porta
i l’aigua s'escolés
feta un tsunami
escales avall
i cridés una veïna
perquè se li bufa sostre
i la veïna del primer 
perquè el fill no sap nadar.
Si les meues llàgrimes 
arribaren fins al carrer
arrossegant cigarretes
fulles, tiquets de compra
caguerades de gos 
si desplaçaren els cotxes 
aprofitant els espais
dels que no han aparcat
si s’emportaren al darrere
semàfors, faroles, senyals
els rètols amb les ofertes
el menú del dia de cada bar.
Si el riu es fes un mar
si de sobte encuriosida
m’abocara a la finestra
i en veure l’espectacle
oblidara per què he plorat.

divendres, 30 d’octubre de 2015

Ser casa


T'has fet tantes voltes camí
que ara que voldries ser casa
no saps com pots prende't les mides.

                                      Maite Mateo


Guido Van Helten: Greenland_17W  
Guido Van Helten: Limerick_16W
Guido Van Helten: Loftkastallin_12W1
Guido Van Helten: Loftkastallin_18W1 
Guido Van Helten: Redfern_2W

diumenge, 29 de març de 2015

Segona vida

Font de la imatge: 3dfirstaid visual architecture
Capbusses els dits
dins la butxaca
resseguint la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.
A l'entretela de l'abric
t'has construït unes golfes
refugi teu particular
per bressolar paraules
fins a la segona vida.
Si la saliva fos tinta
i la tinta el fil que agafes
desfaries el camí
del vòrtex del minotaure.
Però et quedes amb les mans
navegant dins les butxaques
jugant amb la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.

diumenge, 22 de març de 2015

Teranyina


La nit i la branca. El fil i l'aranya. Llum covada al niu.
Espurna de primavera


diumenge, 1 de març de 2015

La filosofia de les papallones, d'Eugènia de Vasconcellos

Fotografia deVincent Bourilhon


sóc els poemes que escric
perquè els visc

els escric quan d'ells caic o rellisco
pel laberint individual que sóc
quan no aconsegueixo sortir de mi per relligar-me
a la font de les aigües eternes que flueixen
filla sagrada de la còpula divina
del cel i de la terra



Eugènia de Vasconcellos

dissabte, 14 de febrer de 2015

Verd




Sures com una boia
refermant-se dintre el mar.
Ets illa i roca
coral, cames, arrels
per acollir l'hivern
i encendre't primavera.
Saps que la nit dura
les hores que marquen
totes els rellotges del món.
              Ni un minut més.

Calcàriament esperes
omplir-te els ulls
de la verdor que tens.

dissabte, 3 de gener de 2015

Mesures

Aprens a aparcar
entre dos cotxes
a respectar
distàncies mínimes
i a estendre deixant buits
entre les peces de roba
perquè s'eixugen millor.
Mesures la gent
per l'espai que deixen
des del muscle a la mà
i comptes les síl·labes
entre el que escoltes
i el que et dius després
                  a tu mateix.
Desxifres pams
sense calculadora.
Interpretes la cadència
del trapezi següent.
Recites en veu alta
sense mirar a terra
per si no tens bastida
cap xarxa sota els peus.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons