diumenge, 7 de desembre del 2014

Ombra

Imatge de Mirjam Appelhof
Recus totes les vores
d'aquest vestit meu
perquè el record
no se'm desfilagarse
i l'absència no siga
un forat
   per on em passe el dit.

He aprés a les palpentes
a cosir-me l'ombra
que s'ajoca als peus
i a fer punts de sutura
a la paraula estimar.

Per viure només cal
l'agulla a punt
les tisores a mà
i els fils addients
per teixir la xarxa
    que em salve del buit.

2 comentaris:

  1. "He aprés a les palpentes
    a cosir-me l'ombra
    que s'ajoca als peus
    i a fer punts de sutura
    a la paraula estimar."

    Quants podríem signar aquest manifest, però no ens atrevim a fer-ho. M'encanta el que dius i com ho dius. Maco poema.

    ResponElimina
  2. Gràcies Manel! Aquesta costura d'autoabstiment, supervivència i vivència sempre em demana versos.

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons