diumenge, 30 de novembre del 2014

Arbres


Esdevenir versos.
Solidificar-nos en lletra
quan l'absència és tan densa
                que ens mossega.
Deixar-nos crèixer
teranyines d'arrels d'arbres.
Amanyagar-nos la terra
d'accents i mots fets cabdell.
Tocar anvers i revers
                 de totes les fulles.

Embeure'ns la saba sencera
quan l'escorça encara
               ens és inabastable.

1 comentari:

  1. Que bonic, Carles! Moltes gràcies pel comentari... Poemes vius que broten, floreixen, es marceixen i cauen a terra per nodrir futurament una altra reflexió. Bon any i gràcies per llegir-me!

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons