dissabte, 29 de març del 2014

Pedres

Chairn' Sculpture, de Celeste Roberge
Pedres.
A dintre meu. Pedres.
Barrant-me el pas. Pedres.
Com si l'armari tingués
tots els calaixos oberts
i no pogués trobar-te. Pedres.
Pes que no vull. Pedres.
Entrebancs gratuïts
enmig de la via. Pedres.
Nus a la corda.
   Cingle sobtós.
      Mar sense baranes.
            Fil trencat. Pedres.
Secretament desitge el dia
d'agafar el martell
i condensar aquest neguit
dintre el meu puny.
Trencaré una a una totes les noses
com un cabàs d'ametlles
i m'encetaré de nou
foragitant les pedres.


2 comentaris:

  1. Em sembla un poema potent, tant en el fons com en la forma. Em fa que desfàs un munt d'entrebancs que l'estan pesant, i molt al personatge, en alliberar-lo per poder recuperar-se de nou.
    M'agrada, al mateix temps que em trasbalsa un xic.

    ResponElimina
  2. Gràcies Manel. La fotografia de la dreta va inspirar aquest poema. Em va inquietar molt i va deixar al descobert moltes pedres per polir-les un poc (i modificar-los la forma) mitjançant un poema. :-)

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons