Volem. Soltem la corda i marxem ben lluny. Allunyem-nos de tot. I gaudim la sensació contradictòria de sentir-nos grans dins la immensitat que ens fa petits. Gaudim de la distància que redueix el (nostre) món. Deixem que tot se'ns quede de la mida justa d'un puny tancat. I guardem allà només els petits tresors que la llunyania conserva i ens fa veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada