diumenge, 14 de setembre de 2008

Tardor no és temps de boleros

Reconeixem-ho, l'estiu ja ens està dient que fins ací ha arribat. Ens fa senyals, juga a la rateta fent-nos llumetes amb un espill cap als ulls per avisar-nos.
Els arbres, que semblen haver envellit d'un dia per a un altre, incomodats amb la nova situació, escupen com iaios desfeinats les fulles sobre el parabrisa mentre anem per sant Martí, (fins i tot fa ganes de donar-los un mucolític o vitamina C extra!). El vent comença a fer-se el joganer, amb un glaç a la boca, bufant entre els cabells, la roba i les revistes que ens mirem al metro i els núvols a unflar-se cofois, quan no amenaçadors... "por? voleu fer-nos por?".

Hi ha alguns que ens resistim al canvi d'estació, a l'escurçament del dia, als corrents d'aire que volen sorprendre's en girar un cantó com l'home de la gabardina... Ens posem les xancles, hi ha qui s'ajusta les ulleres de sol, aparquem la jaqueta i li plantem cara a l'oratge fent un viatge cap a la platja... per nosaltres que no hi quede fins a l'últim moment!

Una vegada em van dir que no és bo escoltar boleros durant la tardor perquè la nostàlgia se'ns dispara i tampoc no cal donar-li més ales, que si no s'emociona i se't queda d'okupa la tardor, s'enquista a l'hivern i forma part ja de tu quan arriba la primavera... No li deixem el camp lliure! Amaguem els boleros, les balades a les butxaques per a una altra ocasió... o no.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons