dilluns, 14 d’abril de 2008

Cashback

O què passa quan un fotògraf fa una pel·lícula. 

 

Un estudiant d'art a Londres pateix una ruptura sentimental i comença a patir insomni. Per ocupar aquestes noves hores aprofitables, decideix treballar al torn de nit d'un supermercat local i allà coneix tota una sèrie de personatges ben peculiars que fan el que poden per conviure amb l'avorriment d'aquest torn de vuit hores...
He estat temptada a posar el trailer, però m'he controlat a temps. Cashback és d'aquests tipus de pel·lícules que val la pena veure sense haver tingut abans massa imatges sobre ella, i així, deixar-se sorprendre més gratament després.
El fet que el director, Sean Ellis, haja segut fotògraf abans, es deixa notar en la pel·lícula, i el fet d'haver triat un personatge que siga estudiant d'art tampoc és accessori sinó una via per poder mirar diguem que tan poèticament com ell(s). Però, com una bona fotografia, Cashback és plena de detalls al darrere del primer pla, i els personatges secundaris també han segut cuidats perquè d'alguna manera, ens sentim identificats en algun moment amb ells o puguem reconèixer en ells algun comportament no massa llunyà a nosaltres.
Cashback és una pel·lícula eclèctica: divertida, onírica/insomne,visual, subjectiva, molt sensual i amb reflexions interessants sobre el descobriment (de vegades fins i tot colpidor) de la bellesa en la quotidianitat i sobre l'oportunitat d'atrapar un instant i retenir-lo abans que passe. Crec que és d'aquests tipus de pel·lícules que valdria la pena emmarcar per poder-li fer una ullada quan passes pel davant.

dijous, 10 d’abril de 2008

A Amélie le gusta...

Fa temps que volia fer una cosa semblant a les presentacions de personatges que es fan a la peli d'Amélie...

M'agrada...
* Desfer el dibuix que fa un capuccino amb la cullera el més tard possible .
* Obrir paquets, caixes o papers.
* Olorar què es cuina a casa els pares.
* Encetar un paquet de post-its :)
* Com deia la Isabel Coixet: tenir un good hair day.
* Entrar al metro just abans que pite o trobar un lloc per entrar quan va ple de gent.
* Fixar-me en coses que no havia vist abans.
* L'olor de terra mullada (sí, ja sé que queda un poc anunci de compreses...).
* Menjar kiwis amb cullereta, trobar les mandarines ja pelades i les anous trencades.
* Veure somriure un desconegut però sentir riure obertament la meua gent.
* Notar el suavitzant en la roba neta o la colònia d'algú que se'm creua.
* Trobar l'ascensor a la porta.

En canvi, no m'agrada...
* La gent que fa massa preguntes seguides.
* Les nines de porcellana o els pallassos (excepte els de la tele dels vuitanta...)
* Els coloms, perquè sembla que et miren de reüll sempre menys quan volen pel costat del cap sense esquivar-te.
* L'alarma despertador del mòbil , la veu del metro, del tren... i dels altaveus dels supermercats.
* L'última part de les escales automàtiques (sobretot si te pillen carregada o despistada.)
* Els bitxos, els Makkuro kurosuke i els examinadors del carnet de conduir.


dissabte, 5 d’abril de 2008

Interconnexions carnívores


Els amants
La carn vol carn (Ausias March)
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons