dilluns, 28 de gener de 2008

Ajo (II)




Compre apio en la fruteria
(opio no tenian)
tuve que tomarme un pepito de ternera
(de ternura no quedaban ya).
Ahora busco mojama sin parar
porque dicen que sabe a-mar.
....

Bastante tiene una
con lo que no tiene.
....

Microzoologia
El dia que dejemos de enamorarnos como perras
nos aburriremos como ostras.
....

El mar y el viento me dicen algo...
pero no lo entiendo.
....

Esta noche la luna vuelve a estar llena
pero, ¿de qué?
....

Al amor le pido lo que no tiene
y a la vida lo que no da,
me equivoco de par en par.
Y yo que creía que NE ME QUITTE PAS
significaba déjame en paz...
....

Vendo agendas pequeñas
para gente de pocos amigos.
....
Teníamos 20 años
y nos volvimos locos
el uno por el otro.
Hoy, con casi 40,
seguimos locos,
pero ya cada uno por su cuenta.
....

diumenge, 27 de gener de 2008

Ajo

Càpsules en vers

Jo de major vull ser com aquesta dona... La vaig descobrir ahir en una entrevista i em va deixar enganxadíssima... que qui és ella? Ella és Ajo.

Ajo Martín és cantant, micropoeta i agitadora social. Als vuitanta, formava part d'un dels primers grups femenins de punk-rock: Espérame Fuera No Tengo Fuego. Als noranta, va ser una de les fundadores del segell discogràfic independent Por Caridad Producciones i també formava part del grup Mil Dolores Pequeños, juntament amb Javier Colis i Javier Piñago. Quan aquest grup es va disoldre, Ajo va entrar a formar part del projecte Experimentalclub http://www.experimentaclub.com/data/ajo/#fot. Ara és col·laboradora habitual del programa "Música Es3" de ràdio 3, realitza sessions com a DJ a clubs madrilenys i fa recitals de micropoesia per diferents ciutats. Ha col·laborat amb molts grups: Clónicos, Destroy Mercedes, Mastretta, los Enemigos, Corcobado, etc, etc.

Els seus micropoemes són, com ja ho diu la paraula, poemes breus però no per això pobres. Al contrari. Són afilats (fins i tot amb una encantadora mala bava) i carregats d'un humor irònic i sarcàstic que a mi me té atrapada. Li he segrestat uns pocs per posar-los ací (però m'agradaria aconseguir més material seu... temps al temps, que ho trobaré).


Perdón por pedirte peras,
no sabía que eras un olmo.
----
Te adoraré siempre
y me importas un pimiento
todavía no riman,
pero ya rimarán con el tiempo.
-----
Reclamación
Devuélveme lo que te he querido
no he quedado satisfecha.
-----
Problema matemático
Si le sumo mi soledad a la tuya
qué es lo que obtengo a cambio,
¿dos soledades o ninguna?
-----
¿Y si el corazón no fue más que
el aumentativo de la palabra coraza...?
----

dissabte, 26 de gener de 2008

dimecres, 23 de gener de 2008

Makkuro Kurosuke

Des de menuda sempre havia trobat el parquet ben interessant. Pensava que donava als pisos l'aire de calidesa, elegància i estil nòrdics que no tots els revestiments ceràmics tenien. Quan vaig saber que al nou pis tindria parquet, em vaig alegrar molt, però em faltava saber una cosa que tota ama de casa sap però calla i pateix en silenci, com un problema hemorroïdal: aquest tipus de sòl és una granja de peluses!!! HORROR, TERROR Y PAVOR!!! De totes maneres, i repetim la història, jo ja m'hi havia fixat, però com em va passar amb les formigues, al principi no li vaig donar importància...
El cas és que la setmana passada va començar la ronda de visites guiades al pis i, com a mínim, tot havia de tenir un bon aspecte inicial. Tanmateix, mòbil en mà, (m'acabaven de confirmar una visita), vaig tenir un atac d'ansietat per polsitis aguda... Com li passaria a Alícia en Terra de Meravelles, o al Melendi abans de pujar a l'avió, vaig tenir el que jo creia una al·lucinació i el meu corredor es va transformar davant meu. Vaig començar a veure grans boles de peluses rodant, com en una peli de l'espaguetti western, tiru riru riiiiiiiiiii txan txan txaaaaaaaan, amb tant de realisme, que si arribe a veure també traure el cap per la cuina a Terence Hill i Bud Spencer preguntant-me què hi ha per sopar, no se m'hauria fet gens estrany... Però la cosa no podia quedar així. Les peluses havien de desaparèixer abans que apareguera la visita.
No sé vosaltres, però jo el primer que vaig fer va ser investigar l'enemic. I és així com vaig trobar el nom a les peluses perquè si li poses nom a les coses, ets conscient d'elles i hi pots fer alguna cosa. Segons Internet, savi entre els savis, el que tinc al pis (i teniu tots els parquetistes, no us ho penseu!) són donyets de la pols... sí, sí... Faig traducció lliure del que he trobat: http://www.nausicaa.net/miyazaki/totoro/faq_spanish.html... Els donyets de la pols són unes petites i molestes coses negres (en el meu cas grises, però seran cosins) del tamany d'una pilota de ping pong (o més grans fins i tot). Al Japó s'anomenen "Makkuro Kurosuke" (tatxaaaaaaaan una altra cosa que ens exporten els japos!) [...] per espantar-los (això, això...), Satsuki i Mei (personatges de la pel·lícula Mi vecino Totoro) van cridar "Makkuro Kurosuke, aneu-vos-en! O us traurem els ulls"... Val, ja no cal traduir molt menys, perquè tenia la solució...
... Jaaaaaaa! Ni Makkuro Kurosuke us traurem els ulls, ni els queixals, ni neteja a fons a la manera tradicional, ni rasca mamá amb la Vileda, ni res... els donyets de la pols seguien d'okupes i jugant a amagar amb mi! I com la força bruta no funcionava, vaig passar a la via diplomàtica per arribar a una solució d'urgència. Després d'hores de conversa com a persona i Makkuros civilitzats vam acordar que, abans d'una visita, jo apartaria només els donyets més grans i els menuts farien cas al senyal que els deixara al pom de la porta, del tipus pel·lícula americana. Per ara no m'han fet molt de cas, però bé, amb segons quins elements mai se sap...

dissabte, 19 de gener de 2008

Once

... però de vegades la vida ja ha decidit per tu...
Anit vaig veure Once i em vaig deixar amarar per la seua música. És el poder que té trobar-se cara a cara amb una peli senzilla i sense pretensions (ni tan sols de difusió), en el moment i en el lloc adequats.
Supose que potser aquesta és la gràcia de la pel·lícula... permetre't paladejar un grapat de bones cançons, algunes d'amor, però la majoria de desamor, amb tranquil·litat, sense importar-te massa deixar-te portar per les emocions.
Si Once fóra un menjar, seria un postre, dolç que no empalagós, dels que et deixen bon sabor de boca i ganes de tornar un altre dia a demanar-lo i repetir. No obstant això, amants de les sensacions fortes, de trames complicades, absteniu-vos: aquesta pel·lícula no és la vostra.

La crítica... http://www.blogdecine.com/2007/11/21-once-canciones-de-amor-y-desamor
i la pàgina oficial: http://www.avalonproductions.es/once/index2.html

dimarts, 15 de gener de 2008

Formigues

Últimament veia massa formigues... Mai m'havien important les formigues, ja veus! tan ridícules elles que ni les matava... però últimament en veia massa. El primer matí que vaig despertar al pis, recorde un petit comité de benvinguda prop del banc de la cuina xino-xano, ben discret, entre les manisses... Tot i que vaig procurar posar fora de perill el got de llet i les pastes, vaig ignorar la fila de formigues. Però últimamet veia massa formigues. Veia formigues fent escalada des de la finestra del meu bany. Veia formigues darrere la cortina de la dutxa. Veia formigues pujant per l'escriptori, cap a l'ordinador. Veia formigues a prop del llit... Jo les feia fora i elles tornaven.

Al final, vaig acabar veient formigues per tot arreu. Veia formigues eixint de les seues cases. Veia formigues pujades a l'autobús, esperant un taxi, baixant cap al metro. Veia formigues entrant als seus treballs. Veia formigues fitxant. Veia formigues fent cua per a la màquina de café, al bany i al mocroones. Veia formigues teclejant. Veia formigues pel carrer, a les tendes, als bars, tornant cap a casa...

Ahir, quan em vaig alçar, tenia una formiga esclafadeta al meu costat... això ja va ser massa! a més, les formigues, molt gracioses i organitzades elles... però mosseguen! Així que res, avui els he declarat la guerra més acarnissada: escuma Hormigas barrera interior! No sé els efectes que tindrà sobre elles... Jo potser sóc un poc de formiga. Després de tot sembla que ja m'està afectant.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons